Algunes coses sobre mi

_MG_1107

Em dic Laura Rodellar Merino i vaig néixer el 1980. Era la primera, però si es descuiden neixo a l’ascensor de Sant Joan de Déu. M’encanta estar envoltada dels meus, família i amics, fer una cosa darrera l’altra i que els dinars es converteixin en sopars. M’agrada cuidar, però també que em cuidin. El poc esport que faig el faig per salut, com qui es pren una pastilla, però no m’apassiona. M’agrada molt conèixer món, veure paisatges diferents, fer regals a la meva retina. El mar sempre m’ha encantat, i el Pirineu Català m’ha enamorat de la mà del meu company d’aventures.

 

De nena sempre havia volgut ser mestra, però als quinze anys vaig canviar d’idea i em vaig començar a plantejar altres opcions, fins que vaig decidir estudiar Medicina. Durant la carrera vaig fer pràctiques de moltes especialitats, però en el moment en què vaig passar per Obstetrícia i Ginecologia vaig tenir claríssim el meu futur. Preparar-me per al MIR no va ser fàcil, però l’esforç va valer la pena, i vaig ser molt afortunada d’aconseguir-ho.

Em vaig formar a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (àlies Can Ruti), i el juny de 2009 vaig començar a treballar a l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on he continuat aprenent. Sóc feliç i treballo a gust, practicant la Medicina que m’agrada i d’acord amb la meva manera de concebre la salut de la dona. I, a banda de la meva feina assistencial, formo part de Mater Training, una pàgina a través de la qual oferim preparació al part online i informació sobre embaràs, part i postpart.

Tinc una nena i un nen que m’han ensenyat moltíssimes coses que no surten a cap llibre, i continuo aprenent cada dia al seu costat. Tinc un marit que fa molts anys que forma part de la meva vida, que m’anima en cada etapa i que no em diu que estic boja quan tinc una (altra) idea nova. Junts hem creat la nostra família, i som un equip. I a casa no podien faltar els animals, així que tenim una gossa i dos gats que a banda de d’omplir-ho tot de pèls i ocupar espai al sofà ens donen molta alegria.

El fet de ser mare em fa la vida professional més fàcil. Haver viscut en primera persona el que estan vivint les meves pacients em permet compartir-ho amb elles, combinant els meus coneixements científics i la meva experiència professional amb les meves vivències personals. Sé què és saber què vols i què no vols en un embaràs i en un part, igual que sé quins obstacles et pots trobar en cada etapa. I per tant puc entendre que les dones tinguin desitjos i expectatives al voltant de la seva maternitat, sé què recordaran sempre, i alhora tinc eines per aconsellar des del punt de vista professional. En el fons tot és qüestió de sentit comú. 

 

Considero que tinc una professió privilegiada, que sóc molt afortunada de fer el que faig. He pogut acompanyar amigues meves en el seu camí cap a la maternitat, i això és tan especial que no es pot descriure amb paraules.

Sempre m’ha agradat escriure, des de nena. A l’escola on anava s’incentivava força aquest tema. Estant embarassada de la meva filla gran llegir sobre lactància em va ajudar molt, i vaig pensar que jo també podia fer alguna cosa per fer la vida més fàcil a les meves pacients. Així doncs, en tot aquest context, quan estava a punt de néixer el meu fill petit, vaig decidir crear un bloc on compartir les meves vivències personals i professionals al voltant de la maternitat. Ja em rondava pel cap la idea d’escriure un llibre, però el bloc era més ràpid de crear, més immediat. Escric a les nits, quan els nens dormen, i algun matí lliure que tinc entre setmana. Quan puc i quan la inspiració truca a la porta, perquè si m’hi obligo no em surt res amb cara i ulls. Al meu ritme. Ara, cinc anys més tard, ha arribat el moment d’acabar d’esculpir el meu llibre.

Tens ganes de llegir?

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perque tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de la nostra politica de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies