Aquests dies toca quedar-nos a casa, evitar al màxim el contacte amb altres persones i ser extraordinàriament curosos amb la higiene. Un dels supòsits en què es permet sortir de casa és per anar al metge. Però, és imprescindible anar al metge? Moltes mares m’estan preguntant aquests dies si és convenient assistir als controls obstètrics o si n’hi ha algun que es pugui aplaçar donat l’escenari excepcional en què ens trobem, de manera que intentaré resoldre aquest interrogant.
El fet d’anar a una visita de seguiment de l’embaràs, actualment, té un risc doble:
- En primer, que la mare s’infecti de COVID-19. Essent una persona sana, probablement passarà la infecció amb símptomes lleus, i no se n’han demostrat riscos per al fetus. Però sí que contribuiria a la disseminació del virus, infectant els seus contactes més propers i altres persones amb les que pogués tenir contacte anant a comprar, al banc, etcètera. A més infectats, més risc de col·lapse del sistema sanitari, que és el que es vol evitar amb totes les mesures de control que s’estan aplicant.
- D’altra banda, si la mare està infectada i no ho sap, pot transmetre la infecció al personal sanitari. I metges, infermeres, auxiliars i personal administratiu tenim contacte amb altres pacients, als quals podríem infectar, i alhora, si ens infectem, quedem fora de la circulació i no podem dur a terme la nostra feina en un moment en què som tan necessaris. Cada professional de la salut infectat implicarà el confinament d’alguns dels seus companys que hi hagin tingut contacte, i els recursos humans aniran minvant. En Obstetrícia i Ginecologia no ens podem quedar sense professionals en actiu perquè continua havent parts, cesàries i altres urgències, i hem de garantir que totes les dones rebin l’atenció que necessiten. Per tant, per protegir-nos, hem de tenir contacte amb la mínima quantitat de persones possible.
No es tracta d’eliminar controls, sinó d’endarrerir-los fins que tot estigui una mica més tranquil. Alhora, el que comentaré és vàlid per a gestacions sense risc, sempre i quan la dona es trobi bé i estigui tranquil·la. En casos de patologia o risc elevat, cal posar-se en contacte amb l’equip obstètric de referència i valorar cada cas de manera individual.
Què no s’hauria de diferir?
- El cribratge del primer trimestre (analítica i ecografia).
- Proves invasives (amniocentesi, biòpsia de còrion), si són necessàries.
- Ecografia morfològica (20-22 setmanes).
- Ecografia del tercer trimestre (34-36 setmanes, podent-se incloure en una única visita la realització dels cultius per la detecció de l’estreptococ i l’analítica del tercer trimestre).
- Si encara no s’ha fet la primera visita de l’embaràs, caldria trobar el moment òptim al llarg del primer trimestre.
- Urgències obstètriques. Si no es té del tot clar, abans d’anar a Urgències es pot valorar trucar i comentar el cas.
I la resta de controls?
- Els resultats del cribratge de primer trimestre es poden comentar per telèfon.
- Entre l’ecografia del primer trimestre i la del segon, la visita que se sol fer al voltant de les 16 setmanes podria ser diferible i, fins i tot, prescindible.
- L’analítica del segon trimestre, si no hi ha factors de risc, es pot fer més endavant.
- Més enllà de les 20 setmanes, amb l’ecografia morfològica feta, si no hi ha complicacions, es poden espaiar una mica els controls.
- La vacuna envers la tos ferina es pot administrar entre la setmana 28 i la 36, de manera que hi ha bastant marge de temps.
- Les darreres setmanes, amb els cultius ja fets, si no hi ha patologia i el creixement fetal és correcte, es pot valorar no fer controls setmanals. Els monitors, fins les 40 setmanes, no són necessaris. A partir d’aquí caldrà individualitzar cada cas.
- La visita postpart, si no hi ha complicacions i la mare es troba bé, es pot fer més endavant. Si pel motiu que sigui s’ha de fer, sobre tot és important anar-hi sense el nadó.
- L’assessoria de lactància es pot dur a terme de manera no presencial.
- Una part important de les visites obstètriques és la resolució de dubtes i la informació sobre diferents aspectes de l’embaràs i el part. Cada centre s’està organitzant per poder donar atenció telefònica o per correu electrònic a les seves pacients per tal de resoldre dubtes, organitzar visites imprescindibles, donar informació, etcètera. Paral·lelament, hi ha nombrosos recursos digitals on informar-se sobre aspectes relacionats amb l’embaràs, part i postpart. És important cercar informació de fonts fiables, sempre comprovant-ne l’autoria.
Tenint en compte que es busca restringir al màxim l’entrada de persones als centres sanitaris, és possible que en molts centes no permetin l’entrada d’acompanyants a les visites i ecografies, o que les limitin. Pel que fa al part, de moment en molts llocs es permet un acompanyant durant el naixement i l’estada hospitalària, que sigui sempre el mateix. I, sobre tot, els nens no han d’anar als hospitals. Són mesures incòmodes, però molt necessàries per la seguretat de tots plegats.
Si teniu algun dubte sobre aquest tema, el podeu exposar en forma de comentari i intentaré respondre tan aviat com pugui.
