Dormir és una necessitat bàsica d’una dona embarassada, a banda de menjar i beure. El fet de dormir estant embarassada té una sèrie de particularitats pel que fa a la quantitat de son i a la qualitat o la capacitat de reparació d’aquest. I una cosa va lligada a l’altra: si una dona no descansa bé, tindrà més son l’endemà, i el peix es mossegarà la cua.
Durant el primer trimestre de l’embaràs la dona té una son exagerada; dormiria tot el dia. És seure al sofà i caure rendida, sense arribar a veure ni tan sols el títol de la pel·lícula. Això té una explicació hormonal: durant l’embaràs els nivells de progesterona circulant són molt elevats, i aquesta hormona es caracteritza per ser capaç d’ocasionar una son terrible. A més, fa que el son no sigui tan reparador, de manera que la dona pot anar a dormir a les nou de la nit i sentir-se igualment esgotada l’endemà al matí. Alhora, aquesta sensació de cansament extrem pot afavorir l’aparició de nàusees i vòmits. No hi ha cap tractament a banda d’intentar dormir vuit hores a la nit i fer alguna migdiada quan es pugui. El que no fa venir son és l’anèmia. Sovint dic a les dones a la consulta: «tens anèmia, et pautaré ferro», i em responen: «ah, per això tinc tanta son!». L’anèmia, de la qual parlarem més endavant, pot fer sensació de cansament o de manca d’aire quan es fan esforços (per exemple, pujar escales), però no fa tenir ganes de dormir més.
Els nivells de progesterona continuen augmentant al llarg dels nou mesos d’embaràs, però cap a les 13-14 setmanes el nostre cos s’ha adaptat a aquests canvis i ja no es té aquesta somnolència exagerada. El segon trimestre podem dir que és el millor pel que fa a dormir: no es té tanta son i alhora els canvis anatòmics a conseqüència de l’embaràs encara no són molt evidents, i la dona pot dormir pràcticament en qualsevol postura. Potser pot començar a necessitar llevar-se a orinar una vegada o dues, però això serà més acusat el tercer trimestre.
El tercer trimestre hi ha tota una sèrie de fets que fan que dormir vuit hores seguides sigui una utopia, i que per tant la dona es llevi cansada al matí. D’entrada, com és evident, la panxa i els pits ja tenen un volum considerable i dificulten dormir en determinades postures. Si hi afegim el mal d’esquena o de pelvis típic de moltes embarassades, no podrem mantenir la mateixa postura gaire estona. Aleshores va molt bé fer-se amiga de coixins de diferents formes, encara que impliqui reduir-li espai vital a la parella. A mi personalment el coixí de lactància no m’anava gaire bé, el trobava massa gran, i en canvi em vaig comprar a Ikea (sense ànims de fer propaganda) un peluix allargat molt suau i tovet que em va anar perfecte. Per exemple, posar un coixí entre les dues cames, o sota la panxa si et poses de costat (jo me’n vaig comprar un de triangular per Internet), fa que la pelvis quedi molt més estable i recolzada.
El tema de dormir cap a un costat o cap a l’altre o panxa amunt me’l pregunten molt sovint a la consulta. I és que moltes pacients han sentit que les dones embarassades han de dormir cap al costat esquerre. Això és cert en casos de problemes de creixement fetal o determinades patologies, perquè en aquesta postura la vena cava queda més lliure i, per tant, augmenta una mica més la perfusió de la placenta. Però l’embarassada que no té cap patologia ha de dormir com vulgui… o com pugui. I, en tot cas, això del costat esquerre seria vàlid de cara al tercer trimestre, però no en la setmana sis.
Un altre factor que dificulta el son, sobretot cap al final de l’embaràs, és l’acidesa. Per combatre-la tenim mesures dietètiques, com evitar els aliments picants o àcids o les verdures crues a la nit, i també tractaments mèdics.
D’altra banda, el creixement de l’úter fa que la bufeta vagi quedant cada cop més comprimida, i per tant es distén amb més dificultats i de seguida queda plena. Per això a mesura que avança l’embaràs (sobretot el tercer trimestre) la dona orina amb molta més freqüència, tant de dia com de nit, cosa que contribueix encara més a tenir un son fragmentat i no reparador.
Tot això que he explicat, sumat a la possible por del desconegut i l’ansietat que pot generar el fet d’estar embarassada o la proximitat del moment del part, fa que l’insomni sigui molt habitual. És molt típic adormir-se sense cap dificultat, llevar-se per anar al lavabo, tornar al llit, no trobar una postura còmoda, posar-se a pensar en qualsevol cosa i desvetllar-se. Tot plegat no requereix cap tractament si no hi ha cap patologia, simplement intentar no anar a dormir gaire tard i buscar algun moment per descansar al llarg del dia. També pot resultar útil aprendre tècniques de relaxació i fer exercici suau durant el dia. Les begudes calentes abans d’anar a dormir no sempre seran bona idea, ja que poden contribuir encara més a omplir la bufeta i anar més al lavabo. I, si es mira la televisió abans d’anar a dormir, una comèdia romàntica ajudarà més a descansar que una pel·lícula d’acció o de terror.
En definitiva, que dormir durant l’embaràs no és tan reparador com abans, i ben aviat s’acaba això de dormir profundament durant set o vuit hores seguides. Si ho mirem pel costat positiu, tot plegat suposa un entrenament per quan neixi la criatura, la qual tampoc ens deixarà dormir vuit hores seguides durant una bona temporada.
