Suplements vitamínics i embaràs: de tot una mica?

Tots els éssers vius necessitem vitamines i minerals per funcionar, però en algunes situacions, com per exemple l’embaràs, el requeriment d’algunes substàncies augmenten. És el cas de l’àcid fòlic (el més conegut), el ferro i el iode, i també elements com el calci, el zinc i algunes vitamines. En ocasions, la ingesta a través de la dieta no garanteix totes les necessitats, i per aquest motiu es prescriuen suplements vitamínics a les embarassades. Això, no obstant, no deixa ningú exempt de seguir una dieta equilibrada i sana.

A la farmàcia es poden trobar dos tipus de suplements vitamínics: des dels que porten tan sols àcid fòlic amb vitamina B12, amb iode o sense, fins als multivitamínics més complets que també contenen ferro, zinc, DHA, vitamines D, C i A, calci, seleni i una llarga llista d’elements. Els segons tenen un preu fins a quatre o cinc vegades superior respecte dels primers (que a més a més estan finançats per la Sanitat Pública). Són millors? Veiem per a què serveix cada cosa.

L’àcid fòlic (vitamina B9) és un nutrient essencial, és a dir, que no el podem fabricar nosaltres, només ens pot arribar des de fora, i intervé en la síntesi de proteïnes i en la fabricació de l’ADN. El seu dèficit s’associa a defectes del tub neural de l’embrió com l’anencefàlia o l’espina bífida. Se’n va parlar per primer cop l’any 1976 i avui dia és ben sabut i recolzat per evidència científica que, suplementant totes les dones embarassades (o que busquen embaràs) amb 400 micrograms (0,4 mil·ligrams) d’àcid fòlic, juntament amb 2,5 micrograms de vitamina B12, es redueix la freqüència d’aquests trastorns respecte la de fa unes dècades. Alhora, es disminueix la probabilitat d’alteracions com les malformacions del cor o el llavi leporí. La recomanació és prendre’l cada dia des d’un mes abans de la concepció, augmentant la dosi a 4 mil·ligrams en dones d’alt risc (antecedents propis o familiars de defectes del tub neural, epilèpsia o alguns tractaments com el metotrexat). També és important que les dones embarassades ingereixin aliments rics en àcid fòlic com verdures de fulla verda, fetge, cereals, pa integral, llegums i fruits secs.

Un altre element important i que no som capaços de fabricar és el iode. Aquest intervé en la fabricació d’hormones tiroïdals i per tant en el desenvolupament i funcionament d’òrgans tan importants com el cervell. El dèficit de iode s’associa a problemes relacionats amb el desenvolupament neurològic. Només el trobem al mar, de manera que només ens arriba a través de peixos, algues i mol·luscs. Per aquest motiu, i per intentar prevenir el seu dèficit, la sal que utilitzem per cuinar està iodada. No obstant, les embarassades i mares lactants tenen més necessitats d’aquest element, i per això es recomana que rebin suplements de iode (200 micrograms) des d’abans de la concepció i durant la lactància. Hi ha certa por a prendre iode entre les dones que tenen problemes de tiroides, però tan sols en alguns casos d’hipertiroïdisme se’n desaconsella la suplementació.

L’anèmia és una situació relativament freqüent durant l’embaràs. L’anèmia greu s’associa a naixements prematurs i nadons amb baix pes, i per tant s’ha de tractar, però ara per ara no hi ha una evidència clara a favor de la necessitat de suplementar totes les embarassades amb ferro de manera preventiva.

Un altre element considerat essencial són els àcids grassos omega-3 (concretament el DHA o àcid docosahexanoic). Intervenen en la formació de cèl·lules i en el desenvolupament del sistema nerviós i de la vista. La dona embarassada n’ha d’ingerir 200 mil·ligrams cada dia, i això pot ser en forma de suplement vitamínic o simplement menjant peix blau un o dos cops per setmana.

Molts suplements vitamínics per embarassades contenen zinc, el dèficit del qual s’ha associat a malformacions però sense que s’hagi demostrat científicament que sigui beneficiós suplementar totes les embarassades.

La vitamina D s’ingereix de manera inactivada a través del peix, els ous i làctics enriquits, i s’activa a través de l’exposició al sol. Regula el metabolisme del calci i el fòsfor, i per tant intervé en el creixement i en la formació dels ossos i les dents. El seu dèficit, més freqüent en països amb poc sol, s’associa a parts prematurs i preeclàmpsia, però ara mateix tampoc no hi ha una evidència clara a favor de suplementar totes les dones embarassades de manera sistemàtica.

En definitiva, a la pregunta sobre si és millor prendre un preparat d’àcid fòlic, vitamina B12 i iode o bé un multivitamínic que a més a més porti vitamines B, C i D, calci, zinc, seleni, DHA i unes quantes coses més, la resposta no és blanc o negre. Si ens guiem estrictament per l’evidència científica, amb el preparat bàsic en tindríem prou. Però les necessitats de tots els altres elements hi són, i s’ha de seguir una dieta molt equilibrada i rica en tots ells, i per tant s’ha de menjar de tot. Si una embarassada ha agafat aversió al peix, o no en menja sovint, haurà de prendre DHA. Si té anèmia li recomanarem prendre ferro, i si no pren làctics li aconsellarem prendre calci. El multivitamínic és una pastilla sola, i prendre’l resulta més senzill que prendre per separat àcid fòlic (amb iode i vitamina B12), DHA i ferro per exemple. D’altra banda, no se n’han demostrat efectes perjudicials. El concepte seria “una mica de tot per si de cas”. Per tant, es pot optar per un preparat bàsic i econòmic sempre i quan la dieta sigui correcta. I, en cas de decantar-se per un multivitamínic més complet, cal recordar que aquest mai serà el substitut d’una dieta equilibrada.