Abans de l’estiu vaig començar a escriure el quart capítol del meu llibre. L’estiu és poc compatible amb estones d’escriptura creativa: nens sense escola, vida al carrer, vacances… i una servidora també necessitava descansar. Però ara ja hem tornat a la rutina, als horaris endreçats, i a poder dedicar a mi mateixa un matí setmanal. Fa mig any vaig decidir demanar una reducció de jornada a l’hospital amb l’objectiu de passar més hores amb els nens i poder acabar el meu llibre, i he de dir que des de llavors visc molt més tranquil·la i sense aquella sensació constant de no arribar a tot. Avui, primer dijous del curs escolar, agafo l’ordinador amb moltes ganes i amb moltes idees al cap (i a la llibreta). En aquest quart capítol del llibre parlo sobre el control de l’embaràs, els seus objectius i què en pot esperar la dona. Vull explicar què és l’Obstetrícia i quin sentit té, per què fem tota una sèrie d’analítiques i ecografies al llarg dels nou mesos d’embaràs, per què pesem i prenem la pressió a les visites, per què vacunem, què vol dir el concepte “risc”, i què passa en situacions especials com una gestació múltiple, la presència de patologia, l’embaràs després d’una pèrdua o després de reproducció assistida. També vull fer èmfasi en la relació metge-pacient o llevadora-pacient, i en la confiança mútua.
Comparteixo aquí la introducció del capítol, i espero poder-lo nodrir amb aportacions i comentaris de lectores i lectors.
CAPÍTOL 4: EL CONTROL DE L’EMBARÀS – INTRODUCCIÓ
Quan una dona es queda embarassada passa de no anar pràcticament al metge a tenir moltes visites de cop. Probablement sortirà de la primera visita amb un munt de deures: analítica entre tal i tal dia, ecografia en una setmana concreta, receptes per anar a la farmàcia i visites successives de control. Tot plegat farà que pugui tenir la sensació d’estar en una gimcana on haurà d’anar superant proves per poder arribar a la següent etapa… i anant amb compte amb la bàscula!
Però el control de l’embaràs és simplement això, un tràmit per arribar a la meta? No, és molt més que anar sol·licitant i interpretant proves diagnòstiques. Aquestes són importants, evidentment, però constitueixen una proporció molt petita de tot el que passa dins d’una consulta d’Obstetrícia. El gruix més gran correspon a la part que no queda escrita, que no es pot mesurar i que marcarà el grau de satisfacció final: acompanyar (tant la dona com la parella), tranquil·litzar, resoldre dubtes, aconsellar, guiar, corregir hàbits poc saludables i substituir-los per d’altres que ho siguin més i, en el fons, fer que la usuària se senti més segura i gaudeixi d’aquesta etapa.
Al primer capítol d’aquest llibre he parlat de buscar el camí cap a la maternitat, i que no tothom hi arriba de la mateixa manera. No hi ha dues dones iguals, ni dues famílies, ni dos entorns. Cadascú té la seva pròpia motxilla de vivències prèvies, i cal adaptar l’atenció a les necessitats de cada persona. No tots els camins són iguals, i de vegades hi trobarem pedres que ens faran més difícil veure’n les flors, però l’objectiu principal és arribar al final del trajecte i haver gaudit del viatge.
Com veureu al llarg de les properes pàgines, l’Obstetrícia és un tipus de medicina preventiva si no es demostra el contrari. Es tracta d’assistir a un procés fisiològic, és a dir, normal. Que es pot convertir en malaltia, és cert. Però a priori és quelcom normal, i és aquest el missatge que voldria transmetre. Després de dos capítols parlant d’estil de vida i símptomes, en començo un explicant quins objectius té el control de l’embaràs i què en pot esperar una dona (i la seva parella o acompanyant).
Espero els vostres comentaris i suggeriments!
