Vaig néixer el 1980, i a la meva mare no li van posar cap vacuna mentre jo era a la panxa. Tampoc li va dir ningú que evités la llet no pasteuritzada o que es mengés la carn ben cuita, i ara sí que es transmet aquest missatge. Els meus companys més grans tampoc es van vacunar de la grip el 1980, i ara ho fem tots (o gairebé tots) cada any. De la mateixa manera que les pautes alimentàries per a les embarassades han anat evolucionant al llarg dels anys, les recomanacions pel que fa a les vacunes també. I, avui dia, l’evidència a favor de l’administració de determinades vacunes durant l’embaràs és clara i ferma. A la xarxa coexisteixen missatges a favor i en contra de les vacunes, i és responsabilitat de cadascú cercar la informació en fonts fiables i contrastades. Així doncs, jo diré la meva en el meu racó virtual. No vull transmetre por, sinó respecte i, sobre tot, tranquil·litat.
Quines vacunes es poden administrar durant l’embaràs?
No totes les vacunes són segures durant l’embaràs. Bàsicament n’hi ha dos grans grups: les fabricades amb microorganismes vius atenuats, que reprodueixen la malaltia a petita escala, i les fetes amb partícules de microorganismes inactivats, produint resposta immunitària sense simular la malaltia. Les primeres, com per exemple la de la triple vírica (rubèola, xarampió i parotiditis) o la de la varicel·la, no són segures durant l’embaràs, perquè la malaltia en miniatura que produeixen per generar immunitat seria perillosa per al fetus. En canvi, les segones, les de partícules inactivades, es poden administrar durant la gestació, i de fet algunes d’elles, com la de la grip o la de la tos ferina, són altament recomanables i formen part dels protocols de seguiment de l’embaràs. Durant el postpart i la lactància es pot administrar qualsevol vacuna, tret de la de la febre groga que s’ha d’evitar els primers 6-9 mesos.
L’embarassada, en general, té certa por o recança a prendre qualsevol medicament. A algunes els costa prendre un paracetamol pel mal de cap, encara que se’ls expliqui que no perjudicarà el nadó, i convèncer-les de la seguretat de les vacunes no sempre és una tasca senzilla. Paral·lelament, les xarxes socials estan plenes de missatges contraris a la vacunació, generant encara més dubtes a les dones. Jo vull transmetre un missatge clar i tranquil·litzador: la seguretat de les vacunes recomanades durant l’embaràs està més que estudiada, i els seus beneficis superen amb escreix els mínims efectes secundaris que puguin tenir.
Vacuna de la grip
La grip és una malaltia produïda per un virus, i es transmet molt fàcilment per via respiratòria, a través de les petites gotetes que produïm quan respirem, parlem o tossim, o menys freqüentment per contacte directe (per exemple donant la mà). Ocasiona febre, calfreds, malestar, dolors ossis i musculars, mal de coll, congestió i tos, i també es pot complicar en forma de pneumònia o dificultat respiratòria. Els símptomes més florits duren entre tres i cinc dies, però el malestar es pot perllongar fins a dues setmanes. És una epidèmia estacional, perquè afecta una part important de la població cada hivern, i col·lateralment implica una despesa considerable de recursos econòmics i sanitaris. El virus de la grip té la particularitat de modificar-se cada any, de manera que passar-lo un hivern o vacunar-se no eximeix d’emmalaltir l’any següent. Això fa que cada any els experts hagin de treballar per elaborar una nova vacuna, perquè la d’aquell any ja no serà protectora l’any següent.
Les embarassades no només tenen febre i tos i estan una setmana al llit. Juntament amb les persones d’edat avançada o els malalts crònics, conformen un grup de risc de pacients més susceptibles de patir complicacions greus per culpa d’aquest virus: pneumònia, insuficiència respiratòria, necessitat de Cures Intensives… A més, el virus de la grip també és responsable de parts preterme i complicacions obstètriques com la ruptura de membranes abans del terme. Alhora, nombrosos estudis científics han demostrat la seguretat de la vacuna tant per les mares com per als seus fetus. L’any 2017 Donahue va publicar a la revista Vaccine un estudi en què parlava d’un increment del nombre d’avortaments espontanis en mares vacunades al primer trimestre, generant alarma social al respecte. No obstant, ell mateix afirma que la troballa no és prou ferma per establir una causa efecte entre la vacuna i l’avortament, i alhora el disseny de l’estudi (casos-controls) i la xifra baixa de casos inclosos no li donen prou força com per treure’n conclusions que canviin les recomanacions actuals. Paral·lelament, estudis previs havien demostrat una absència d’associació entre la vacuna i l’avortament espontani.
La recomanació actual és la vacunació de totes les embarassades, en qualsevol trimestre de gestació, durant la campanya de vacunació estacional. La vacuna no evita el 100% dels casos de grip, sinó unes tres quartes parts, però les persones vacunades que es contagien tenen menys risc de complicar-se. Alhora, els anticossos que produeix la mare també protegeixen el nadó durant els seus primers mesos de vida. La vacuna s’administra al braç i pot produir envermelliment o molèsties a la zona de la injecció durant un dia o dos, però no és capaç de provocar la grip. Sí que es pot tenir febrícula o dolors musculars un parell de dies, però això sobre tot passa en nens o persones que es vacunen per primera vegada. Algunes persones expliquen que l’única vegada a la vida que s’han vacunat han tingut un refredat molt fort posteriorment, però no hi ha una causa-efecte demostrada en aquest aspecte. De fet, els adults durant l’hivern, i més si tenim fills en edat escolar, ens refredem cada tres o quatre setmanes.
En resum, la grip és una malaltia habitualment lleu, però que es pot complicar, sobre tot en grups de risc, incloent les dones embarassades. La vacuna és segura en l’embaràs i ajuda a prevenir la malaltia i, sobre tot, les seves complicacions, que poden afectar tant la mare com el fetus. Per tant, els arguments són prou ferms com per recomanar-la.
Tos ferina
La tos ferina és una malaltia respiratòria produïda per una bactèria anomenada Bordetella pertussis. És altament contagiosa, i es transmet a través de gotetes respiratòries, igual que la grip. El nombre de casos diagnosticats augmenta cada any a tot el món. El seu tret distintiu és una tos molt característica, violenta, sorollosa, amb galls, d’aquelles que no poden parar. La persona afectada es troba bé i, de cop, té una crisi de tos durant uns segons o minuts, podent produir mucositat blanquinosa o fins i tot un vòmit. En els adults, la tos pot no ser tan típica. Després d’unes sis setmanes, la malaltia desapareix, però si es tracta amb antibiòtics se’n pot reduir la durada i la simptomatologia. Els nadons recent nascuts són especialment vulnerables, podent presentar complicacions respiratòries molt severes i, en ocasions, fatals. Disposem d’una vacuna envers la tos ferina, inclosa dins les pautes de vacunació sistemàtica dels infants, però no s’administra fins als dos mesos de vida. Per tant, en aquest període en què la tos ferina és especialment greu, els nadons encara no han estat vacunats.
Els anticossos que protegeixen la mare de patir certes malalties, ja sigui perquè les ha passat o perquè n’ha rebut la vacuna, són capaços d’arribar al fetus a través de la placenta. I precisament aquesta és la via que s’utilitza per protegir els infants recent nascuts de patir la tos ferina: vacunant les seves mares al tercer trimestre d’embaràs s’aconsegueix que fabriquin anticossos envers la tos ferina en una quantitat prou elevada com per a que travessin la placenta i arribin al nadó (efecte booster). La vacuna utilitzada al nostre país combina protecció enves tos ferina, tètanus i diftèria.
Malauradament l’efectivitat de la vacuna a l’hora d’evitar la tos ferina en el nounat no és del 100%, però tot i amb això és elevada, al voltant del 90%. Alhora, nombrosos estudis han demostrat la seguretat de la vacuna tant per la mare com pel fetus. És cert que la reacció local a la zona de punxada pot ser més molesta que amb la vacuna de la grip, però és quelcom lleu i transitori. Altres efectes secundaris, com el cansament, la febre o els dolors musculars són molt menys freqüents.
Els anticossos envers la tos ferina, ja siguin d’origen vacunal o perquè s’ha passat la malaltia, desapareixen amb el temps i tenen una protecció limitada, cosa que podria ajudar a explicar l’augment exponencial de casos diagnosticats cada any. Per aquest motiu, la vacuna es recomana en cada embaràs, encara que hagi passat poc temps des del darrer. Només així es produeixen anticossos en suficient quantitat com per arribar a protegir el fetus durant els seus primers mesos de vida.
Per tant, vacunant les embarassades envers la grip les estem protegint a elles, però també els seus fetus de les complicacions que se’n puguin derivar. En canvi, amb la vacuna de la tos ferina el principal beneficiat és el fetus, no mentre encara és dins la panxa, sinó durant els seus primers mesos de vida.
És obligatori vacunar-se?
L’evidència científica a favor de totes dues vacunes és ferma, havent-se’n demostrat tant els seus beneficis com la seva seguretat. La vacunació és recomanable, però no obligatòria, i tota dona és lliure de vacunar-se o no. Els professionals de la salut hem de transmetre un missatge clar i ferm, explicant els avantatges d’ambdues vacunes i la seva seguretat, resolent tots els dubtes que puguin tenir les nostres pacients al respecte. És cert que la informació que transmetem coexistirà amb altres missatges que rep la dona embarassada per altres vies, i això no ho podem canviar, però la nostra missió és informar i donar eines per a que cada dona prengui la seva pròpia decisió amb tota la informació sobre la taula.
