És clàssic de quasi tots els hospitals subministrar a les dones embarassades una llista amb tot el que han de portar a l’hospital el dia del part: la roba del nadó, la roba de la mare, estris d’higiene, etcètera. Sovint tenir aquesta llista a les mans suposa el tret de sortida de compres desenfrenades, rentadores i muntanyes de robeta d’un pam. Amb un pijama amunt o un paquet de bolquers avall, més o menys totes inclouen el mateix, de manera que intentaré fer un recull d’allò que pot resultar més pràctic per començar a preparar coses sense dependre d’un paper.
Clàssicament s’havia dit a les mares que un mes abans de la data probable de part ho havien de tenir tot a punt. I, realment, no hi ha cap norma escrita respecte d’això. Hi ha gent molt previsora que pot arribar a fer i desfer la bossa tres vegades, i d’altra que la prepara el mateix dia del part. De fet, si se sap més o menys on és tot, no cal massa antelació. Tret de situacions emergents (en què algú altre pot anar a buscar les coses a casa més tard), hi ha temps de sobres quan comencen les contraccions o quan s’ha trencat aigües. El que sí que és recomanable és rentar la roba del nadó amb sabó neutre i sense suavitzant abans d’utilitzar-la. A mà o a màquina, a l’assecadora o al sol, tot és correcte.
La bossa pot ser la clàssica canastreta de nadó o bé de qualsevol altre tipus, com per exemple una bossa d’esport o una bossa de cap de setmana que es tingui per casa. Hi ha gent que troba pràctic posar cada conjunt en una bosseta o paquet diferent, això ja és qüestió de gustos. La roba de la mare i els seus estris personals es poden posar en qualsevol tipus de bossa o maleta. Per no haver d’obrir bosses i maletes en el moment del part, es pot valorar portar una bossa petita amb el que es necessiti per aquell moment, que sovint serà simplement una gorra, una manta suau o bressadora i uns mitjons per al nadó, i unes sabatilles o xancletes per la mare (jo recomano, per al part, xancletes, per si de cas s’embruten). Tenint això, la resta es pot quedar al cotxe per evitar arrossegar bosses i maletes pels passadissos de l’hospital.
Pel que fa als productes d’higiene, com cremes, bolquers, tovalloletes humides o compreses, cal esbrinar si l’hospital en subministra o no per saber si cap portar-ne. La talla de bolquers pot ballar segons la mida del nadó, de manera que al començament pot ser millor tenir dos paquets petits d’un parell de talles i comprar-ne més quantitat més endavant. Si s’espera un nadó tirant a gran, la talla més petita es pot saltar. Les compreses hande ser de cotó o de cel·lulosa, sense plàstic, per permetre la transpiració i evitar la humitat el màxim possible. Un altre tema a preguntar és la roba de la llar: els llençols de la mare, com qualsevol persona ingressada, estan inclosos, però les tovalloles, o els llençols de l’acompanyant (si té sofà-llit), de vegades s’han de portar de casa.
No cal comprar peces de roba específiques per l’hospital que després no s’hagin de fer servir. Totes les opcions són vàlides: pijames sencers o de dues peces, bodies o samarreta i granota, oberts per davant o per darrera… tot això va a gust del consumidor, però sempre garantint la comoditat del nadó. Durant les primeres hores als recent nascuts els costa regular la temperatura corporal, i és convenient vestir-los amb màniga llarga i assegurar-se que no passen fred, posant-los també una gorra per tapar-los el cap. També és convenient portar algun tipus de manta suau o bressadora per tapar-los (una pel moment del part, que s’embrutarà, i una altra per la resta de l’estada). Més endavant, si fa més o menys calor es poden anar traient i posant capes. Als hospitals poques vegades la temperatura està en sintonia amb l’estació de l’any: a l’estiu l’aire condicionat pot funcionar a tota màquina, i a l’hivern podem trobar temperatures elevades per la calefacció. Els nadons recent nascuts sovint regurgiten, s’embruten de meconi, de vegades disparen pipís a mig canvi de bolquer i es mullen, i poden necessitar més d’un conjunt al dia. Com la roba tan petita no ocupa massa espai, més val dur un conjunt de més que un de menys.
En el momentdel part i durant les primeres hores postpart la mare portarà la clàssica bata d’hospital oberta per darrera, i després es podrà posar la seva pròpia roba. El més important és que se senti còmoda, sigui amb camisa de dormir, pijama o xandall. L’ideal és que la roba s’obri per davant per facilitar l’alletament, però no és imprescindible. Si es fan servir camisoles o samarretes de tirants, una bata no massa gruixuda o una jaqueta fina pot ser molt recomanable per evitar passar fred. En alguns centres faciliten camises de dormir per a la mare durant tota l’estada. Els sostenidors més còmodes són els específics de lactància, i les calcetes poden ser de cotó i/o d’un sol ús (paper o reixeta – les de reixeta són més elàstiques i s’adapten millor al cos). Una bona opció és utilitzar calcetes de reixeta, que aguanten molt bé la compresa, i al damunt unes de cotó altes i còmodes. La mare també necessitarà un necesser amb els seus estris d’higiene personal: raspall de dents, pasta, pinta, xampú, etcètera. Molts centres subministren esponges sabonoses o sabó, o fins i tot un necesser senzill. L’assecador de cabells és, com el seu nom indica, per als cabells. Si no s’ha de fer servir amb aquesta finalitat, es pot deixar a casa, perquè els punts s’assequen amb la tovallola, i no necessiten assecador.
Durant l’estada hospitalària la mare té els àpats coberts, però si no hi ha cap problema de salut pot menjar el que vulgui. A molts hospitals, per exemple, el berenar és un iogurt amb galetes insípides o una pasta industrial, i no es dóna res a mig matí. Portar alguna cosa per si es té gana a mig matí o a mitja tarda, com fruita, galetes o fruits secs pot ser bona idea. Un bon entrepà de pernil és un clàssic. I, sobre tot, és molt important beure molta aigua.
És important no oblidar tota la documentació personal necessària: des dels documents identificatius i la targeta sanitària o de l’asseguradora mèdica fins a tot allò relacionat amb l’embaràs, com el pla de naixement o analítiques.
Altres detalls que no solen sortir a les llistes que confeccionen els hospitals són els carregadors dels telèfons, càmera de fotos (si es desitja), roba i estris d’higiene personal per l’acompanyant, etcètera. I, en definitiva, qualsevol cosa que pugui fer l’estada més agradable: un coixí còmode, un altaveu per escoltar música, una fotografia familiar…
En definitiva, més enllà de llistes, cal tenir sentit comú i ésser el més pràctic possible, pensant que l’estada hospitalària són dos, tres o quatre dies, i que tota la roba s’ha de poder utilitzar després.
