Com ja sabeu, dedico totes les estones que puc a escriure un llibre (del qual podeu llegir alguns capítols aquí), cosa que fa que no actualitzi aquest bloc tant com m’agradaria. De fet el text que comparteixo avui forma part del quart capítol del llibre, on parlo sobre l’acompanyament durant l’embaràs i els controls obstètrics. Acabo l’any amb una entrada una mica matemàtica, explicant com calcular els temps de l’embaràs més enllà de comptar mesos.
Pràcticament tothom sap que un embaràs normal dura al voltant de nou mesos. Frases com <<estic de cinc mesos>> són molt habituals entre les embarassades, però a l’hora de planificar controls o programar determinades exploracions s’acostuma a parlar de setmanes enlloc de mesos. Un mes (o mig mes) és un termini molt ampli, i en canvi comptant per setmanes s’acoten més les dates. Un cop un s’hi acostuma, és relativament fàcil, i un truc per fer càlculs és saber que dos mesos són nou setmanes (tot i que avui dia hi ha infinitat d’aplicacions mòbils per comptar setmanes). A les setmanes s’afegeixen dies, fins que se’n sumen set i es canvia de setmana: 10+1, 10+2, 10+3, 10+4, 10+5, 10+6 i, a continuació, 11 setmanes.
El que pot crear més confusió és que les setmanes de gestació es comencen a comptar des de la data de l’última menstruació (el primer dia), encara que en aquell moment la dona encara no estava embarassada. Cada setmana hi ha algú que em diu “em dius que estic embarassada de sis setmanes, però no, em vaig quedar embarassada fa quatre setmanes”. Sí, és cert, es compta tot el cicle menstrual, pressuposant que la dona té un cicle de vint-i-vuit dies i que per tant ha ovulat catorze dies després de la darrera menstruació. Per tant, a les quaranta setmanes d’embaràs el fetus només en porta trenta-vuit existint, i a les nou llunes i mitja n’hi ha mitja de regal.
La cosa es complica una mica quan la dona no té cicles de vint-i-vuit dies. El cicle menstrual es divideix en dues fases: primera i segona, abans i després de l’ovulació. El que pot variar és la durada de la primera fase en funció de l’ovulació, i en canvi la segona, un cop s’ha ovulat, dura catorze dies. Per tant si el cicle és més curt és perquè s’ovula abans, i si és més llarg és perquè aquesta s’endarrereix. Una dona amb un cicle de vint-i-un dies, quan estigui de sis setmanes comptant des de la data de l’última regla, tindrà un embrió que fa cinc setmanes que existeix, i que mesurarà el mateix que el d’una dona amb un cicle de vint-i-vuit dies i set setmanes d’embaràs des de l’última regla. Aquí entra en joc la data d’última regla calculada per ecografia, que no és més que la que correspondria a aquella dona si hagués tingut un cicle de vint-i-vuit dies: catorze dies abans de l’ovulació. La dona realment no haurà tingut la regla aquell dia, i sovint costa d’entendre que s’adjudiqui una data com a data d’última regla sense haver estat sagnant aquell dia. Jo a la consulta sempre dic el mateix: “no estic dient que t’hagis equivocat dient-me el dia, ja em crec que la tinguessis aquell dia, sinó que faig un càlcul en base a la mida de l’embrió, per després no dir-te que és massa gran o massa petit i que realment estiguis de més o menys temps”.
Posaré un exemple concret:
- La Marta ve a la consulta el 9 de novembre. Té cicles regulars de vint-i-vuit dies i va tenir la darrera menstruació el 16 de setembre, és a dir, fa set setmanes i cinc dies. Se li fa una ecografia i el seu embrió mesura 14 mil·límetres, cosa que correspon a un embrió de set setmanes i cinc dies des de l’última menstruació i fecundat fa cinc setmanes i cinc dies. La Marta sortirà de comptes (40 setmanes) el dia 23 de juny.
- El mateix dia ve la Sílvia, que també va tenir la menstruació el 16 de setembre. Explica que seus cicles són una mica més llargs. Per ecografia el seu embrió mesura set mil·límetres, que corresponen a sis setmanes i tres dies des de l’última regla, encara que en faci gairebé vuit de la seva. Per tant, la seva data d’última regla calculada per ecografia serà el 24 de setembre, i sortirà de comptes el dia 1 de juliol.
- El mateix dia també ve la Natàlia, que també va tenir la menstruació el 16 de setembre. Explica que té cicles curts, de 21 dies. Per ecografia el seu embrió mesura 21 mil·límetres (el triple que el de la Sílvia), que corresponen a vuit setmanes i cinc dies. Li recalcularem la data de l’última regla al 8 de setembre, i sortirà de comptes el dia 15 de juny, dues setmanes abans que la Sílvia, malgrat haver tingut totes dues l’última regla real el mateix dia.
- El mateix dia ve la Irene, que consulta perquè té un test d’embaràs positiu. Està donant el pit al seu fill d’un any i no ha tingut la regla des que ha parit. Se li fa una ecografia on s’observa un embrió de 21 mil·límetres, corresponent a vuit setmanes i cinc dies. Tot i no haver menstruat, li adjudiquem una data d’última regla teòrica calculada per ecografia, que és el 8 de setembre.
Per tant, quan parlem de setmanes de gestació, ho fem des de l’última regla (real o calculada en cicles més curts o més llargs), no des del moment de la fecundació. Pel que fa al recàlcul de dates segons l’ecografia, alguns professionals ho ajusten encara que varii només un dia, i d’altres a partir de cinc-set. Una altra opció és valorar cada cas de manera individual: si ja se sap que la dona té cicles llargs o curts, es tendeix a ajustar més, i en canvi si la dona sap del cert quin dia s’ha quedat embarassada i té cicles regulars, potser un ball de dates de tres dies s’ha de passar per alt.
I, després d’aquesta entrada matemàtica, us desitjo que tingueu un excel·lent 2018. El podeu comptar en mesos o en setmanes, però gaudiu-lo!
PD Dedico aquesta entrada a la meva amiga-compi-pacient que encara s’està pensant si ajustem dates o no 😉