En el seu dia vaig parlar sobre la Kate Middleton i els seus desitjos i expectatives de cara al seu primer part. I és que el fet que es plantegés un part natural va donar la volta al món en forma d’opinions de tots colors. La titllaven de tossuda, inconformista, poc amant de les tradicions… doncs bé, ha tornat a ser mare. Què destaca la premsa aquesta vegada?
http://www.dailymail.co.uk/news/article-3065678/Call-midwives-calm-duo-delivered-Princess.html
1. D’una banda, que ha estat atesa per llevadores. Concretament surten als diaris dues experimentades llevadores que l’han acompanyat en tot moment (concretament 154 minuts). Sí, dues per ella sola, i que ja coneixia prèviament i amb les quals tenia bona relació. Quin privilegi oi? Independentment que sigui princesa o Rita la Cantadora, el fet que una dona tingui dues professionals de confiança al seu costat durant tot el seu procés de part, que coneixen les seves expectatives, i que no tenen cap pressa, és tot un luxe i crec que no hi ha diners que ho puguin pagar. Aquesta tranquil·litat que, passi el que passi, no dependràs del “factor sort” pel que fa a l’equip humà, és un dels factors que porten moltes dones avui dia a optar per un part a casa. I aquí no em mostro a favor ni en contra del part a casa, tan sols faig la reflexió al respecte… perquè si als hospitals poguéssim aconseguir un tracte one-to-one, moltes coses canviarien.
2. Els ginecòlegs-cirurgians MASCLES s’esperaven en una sala anexa per si de cas. Ho destaquen vàries vegades… tan important és que siguin de sexe masculí? Aquí em surt la vena feminista heredada de la meva mare… no dubto de l’experiència d’aquests especialistes, però no trobo pas important donar tant èmfasi al fet de ser homes. Però també per ells eh? Perquè igual que es pot interpretar que en podrien saber més, també es podria llegir entre línies que pel fet de ser homes se’ls deixa fora.
3. La princesa tenia un pla de part que segons la premsa era molt clar i sabia què volia. Tant de bo totes les dones poguessin presentar-lo… perquè encara sento casos de dones a les quals no s’ha deixat presentar-ne un, i ni tan sols han tingut la més mínima oportunitat. Per sort són situacions cada cop més minoritàries… però avui dia i en ple segle XXI, el pla de naixement és l’ordre del dia a les sales de parts (adaptant-lo a la realitat de cada situació òbviament).
4. Va parir als 154 minuts d’haver ingressat… poc més de dues hores. O va arribar avançada i va fer feina a casa, o bé va progressar força ràpidament. I és que un dels secrets que auguren l’èxit del part natural és la seva evolució. Si va ràpid i dura poc, les probabilitats d’èxit augmenten. Sí que hi ha dones que resisteixen treballs de part molt perllongats i expulsius llargs i intensos, però amb el pas de les hores el cansament físic i emocional poden envair la mare fent que pugui optar per un canvi de plans. No hi ha res com ingressar de part de veritat, amb contraccions regulars establertes.
5. La princesa va tenir personal específic per ella, de manera que la seva presència a l’hospital no va afectar el funcionament de la resta de la Sala de Parts ni l’atenció a la resta de pacients. Sens dubte, un detall important a tenir en compte en una maternitat on tothom té dret a la intimitat i al seu propi moment.
Bé, fins aquí les meves reflexions. Què en penseu vosaltres?
