Avui, 19 d’octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama, vull compartir la història d’una mare lluitadora a qui vaig assistir al part fa més d’un any. I no hi ha ningú millor per explicar-la que ella mateixa:
Amb 38 anys, un bebè de 18 mesos i un gestant de 5 setmanes em van diagnosticar càncer de mama. La vida no et prepara per aquestes notícies, però un cop la reps, l’assumeixes, la transformes i segueixes endavant.
Avui el meu bebè té 26 mesos i ja ha nascut el meu segon fill, en perfecte estat.
Està sent un camí llarg, duríssim en ocasions i ple d’il·lusions i esperança en d’altres.
Agraïda de que la vida m’hagi brindat l’oportunitat de ser mare per segona vegada, encara que en circumstàncies difícils, puc dir que amb molta voluntat, molta ajuda i moltes ganes de viure, és possible tirar-ho endavant.
Aquesta mare va rebre la millor i la pitjor notícia amb molt poc temps de diferència: estava embarassada de 5 setmanes i tenia un càncer de mama. En el seu camí cap a la maternitat, a les ecografies i analítiques de l’embaràs se sumaven la cirurgia i la quimioteràpia, a més de tenir cura del seu fill de 18 mesos. I va arribar un moment en què, entre cicle i cicle de quimioteràpia, el seu petit va treure el cap, celebrant la vida per partida doble. Amb un sol pit, el va poder alletar fins que va començar de nou el tractament. A dia d’avui, tots dos estan molt bé.
Per què tant ella com jo hem volgut compartir aquesta història?
Perquè es pot tenir càncer de mama durant l’embaràs. De tots els tumors malignes, el càncer de mama és el que apareix més sovint durant l’embaràs o després del part. El pit canvia des de les primeres setmanes, però l’aparició de nòduls, irregularitats, retraccions de la pell o del mugró o secrecions anòmales han de ser motiu de consulta sempre. L’embaràs o la lactància no són motius per no fer les exploracions complementàries que toquen.
Perquè el càncer de mama es pot tractar durant l’embaràs, sense necessitat de retardar el tractament pel fet d’estar embarassada, ni d’interrompre l’embaràs si la dona no ho desitja.
Perquè es pot fer quimioteràpia estant embarassada. En aquest cas es va programar el part entre cicles per a que la mare s’enfrontés al naixement amb un bon estat general i reduir els riscos de complicacions.
Perquè es pot alletar amb un sol pit. Igual que hi ha mares que tenen dos pits i alleten bessons, un sol pit pot produir la llet suficient per alimentar un nadó de manera exclusiva. En aquest cas, el tractament amb quimioteràpia que estava fent no era compatible amb la lactància, però va poder donar el pit fins que va començar el següent cicle, a les dues setmanes del part.
Per donar llum i veu a altres dones que estiguin passant el mateix en alguna etapa del seu embaràs o postpart. De vegades el camí cap a la maternitat és pla, però d’altres pot tenir pedres i entrebancs. Per molt fosc que pugui semblar tot, només es pot caminar en un sentit: cap endavant, sempre endavant.
Perquè tinc la gran sort de tenir uns especialistes en Patologia Mamària increïbles al meu costat, que mentre ofereixen el millor tractament també donen la mà i miren als ulls.
I us deixo amb una imatge que val més que mil paraules, cedida per la protagonista d’aquesta història. Una imatge d’esperança, de pau, del món aturat per un instant.
Imatge cedida per il·lustrar aquesta història. No s’autoritza la seva còpia o publicació en altres mitjans.