no separació

Fa temps que vaig parlant sobre donar un toc més humà i familiar a les cesàries. Partim de la base que una parella té en general un, dos o tres fills (i per tant no viuran molts naixements), i que el que pràcticament tothom espera és un part vaginal. Per tant, una cesària no és el pla ideal per a la majoria de dones. Així doncs, hem d’intentar fer-los el camí fàcil.

Tot i ser una intervenció quirúrgica que té lloc en un quiròfan i que requereix una monitorització de la mare i mantenir en tot moment la seguretat, hi ha detalls que fan que la mare (i el pare) la visquin amb menys angoixa i puguin gaudir del naixement del seu fill (o fills).

Doncs bé, fins ara disposava de poques imatges i no les podia difondre a la xarxa, però aquest estiu uns pares m’han cedit les imatges del naixement dels seus bessons per a que pugui il·lustrar aquest concepte.

Cal dir que aquest tipus de naixement per cesària, amb contacte visual i pell amb pell immediat, no és possible sempre, i s’han de donar una sèrie de circumstàncies: que no es tracti d’una urgència, absència de complicacions, fetus en presentació cefàlica, líquid amniòtic clar i personal disposat. Si no es pot fer tot això, s’intenta fer tot el que es pot segons la situació.

Naixement del primer bessó. A la mare se li ha baixat el teló estèril que la separa de la panxa, podent veure el naixement dels seus nens tant ella com la seva parella, que està al seu costat. Com veieu no es veu sang, així que no mareja ni fa impressió.

El primer bessó ja és fora, s’esperen 30-60 segons abans de pinçar el cordó si no hi ha cap punt de sagnat actiu.

Mentre el primer bessó ja és amb la seva mare, en contacte directe amb ella, els pares no es perden el naixement del segon bessó.

Extracció lenta del segon bessó, donant temps a q ue els seus pulmons expulsin tot el líquid amniòtic que contenien fins ara. 

Els dos nadons ja són amb la seva mare. El neonatòleg és al costat, comprovant que tots dos estan bé, i entre ell, la llevadora i els pares els subjecten per a que no puguin caure (el vèrmix, el greix que recobreix el cos dels nadons quan neixen, rellisca molt!).

Un cop pesats, si la mare no pot agafar-los pel motiu que sigui (mareig, tremolor, etc), el pare s’encarrega de fer pell amb pell (o pèls amb pell) amb ells.