Després d’una època dura pel que fa a sortides de dents, febres, mocs i virus varis, per fi torno a escriure. Ja vam parlar extensament sobre el part, tant medicalitzat com no intervingut, i ara toca parlar de cesàries. No em dedicaré a justificar-les ni a enumerar totes les seves indicacions, ja que això es pot trobar en qualsevol llibre, sinó a debatre si realment se’n fan més ara que abans i cap on ens dirigim. Sempre es parla de la cesària com el recurs fàcil del ginecòleg que marxa a esquiar o no vol que el truquin a les 4 de la matinada per a assistir un part, i es té la sensació que cada dia se’n fan més, però sembla ser que la tendència a l’alça no és tan dramàtica.
El Dr Joan Acosta, company meu de l’Hospital General de Catalunya, va presentar no fa massa una sessió clínica hospitalària sobre la taxa de cesàries i la seva evolució amb els anys. El títol de la sessió era “Quina és la taxa ideal de cesàries?” Segons l’OMS, després de reunions d’experts l’any 1985 en una regió costanera del Brasil, un 15%. Però realment hi ha una mateixa taxa ideal vàlida per a tots els hospitals? I per a tots els països? És el mateix que et facin una cesària a Barcelona que a Burkina Fasso? Què ens porta a fer una cesària? En definitiva, va ser una sessió molt interessant, amena i basada en publicacions científiques, i li vaig demanar si me la resumiria en format text per a publicar-ho al meu bloc. I aquí ve la primera entrega… si us agrada, en vindran més.
Aproximadamente, uno de cada cuatro niños que nacen en España, lo hacen por cesárea. Esta cifra no ha dejado de aumentar desde los años ochenta. Sin embargo, no pensemos que se trata de un problema autóctono como pueda serlo el paro o el déficit público. En la mayoría de los países industrializados, el aumento ha sido similar o mayor que en España. Así, El Reino Unido, conocido por su tradición de atención al parto natural, se encuentra en cifras muy similares y Alemania nos supera en tres puntos. En Estados Unidos, referencia para todos en materia médica, es uno de cada tres partos el que se produce mediante cesárea. El panorama es diferente si miramos al continente africano. Los países en vías de desarrollo tienen cifras muy inferiores al límite del 15% impuesto por la OMS en 1985, naturalmente, a costa de una mortalidad perinatal inadmisible para nuestras exigencias.
