Els nadons, quan neixen, s’alimenten de llet.
És per això que reben el nom de lactants.
Però no prenen llet de vaca de tetra brik
com nosaltres, sinó una llet especial: la del pit de la seva mare, o bé una
llet de fórmula artificial.
És per això que reben el nom de lactants.
Però no prenen llet de vaca de tetra brik
com nosaltres, sinó una llet especial: la del pit de la seva mare, o bé una
llet de fórmula artificial.
Mentre una dona està embarassada sovint
familiars i amics li pregunten “li donaràs el pit?”. També li pregunten a les
visites obstètriques, i el dia del part. I és que això no és una cosa que es
decideixi a cara o creu a la Sala de Parts, sinó que la dona, el dia del part,
ja arriba amb la decisió presa. I per a prendre aquesta decisió és fonamental:
familiars i amics li pregunten “li donaràs el pit?”. També li pregunten a les
visites obstètriques, i el dia del part. I és que això no és una cosa que es
decideixi a cara o creu a la Sala de Parts, sinó que la dona, el dia del part,
ja arriba amb la decisió presa. I per a prendre aquesta decisió és fonamental:
– Estar informada dels avantatges i
inconvenients d’ambdós tipus de lactància. És per això que en les classes de
preparació al part es parla del tema. També és molt recomenable visitar, abans del part, un grup de suport a l’alletament, així com llegir llibres sobre el tema (molt recomenables el pediatre Carlos González i la ginecòloga Gro Nylander).
inconvenients d’ambdós tipus de lactància. És per això que en les classes de
preparació al part es parla del tema. També és molt recomenable visitar, abans del part, un grup de suport a l’alletament, així com llegir llibres sobre el tema (molt recomenables el pediatre Carlos González i la ginecòloga Gro Nylander).
–
Individualitzar cada cas: situació
personal i familiar, salut, feina, satisfacció, etcètera.
Individualitzar cada cas: situació
personal i familiar, salut, feina, satisfacció, etcètera.
Tots sabem, i està científicament demostrat,
que la llet materna és la millor en tots els aspectes. Això no és discutible
avui dia. Pel que fa a composició, cap llet de fórmula la supera. Conté
immunoglobulines (defenses), és digestiva, és gratuïta, i sempre està
disponible i a la temperatura idònia. Si començo a enumerar els seus
avantatges, no acabaríem mai. I quan funciona i és satisfactòria, és una
experiència indescriptible.
que la llet materna és la millor en tots els aspectes. Això no és discutible
avui dia. Pel que fa a composició, cap llet de fórmula la supera. Conté
immunoglobulines (defenses), és digestiva, és gratuïta, i sempre està
disponible i a la temperatura idònia. Si començo a enumerar els seus
avantatges, no acabaríem mai. I quan funciona i és satisfactòria, és una
experiència indescriptible.
Però no sempre es pot o es vol donar el pit.
Algú pot pensar “com una mare pot no voler donar el pit quan és el millor?”. Hi
ha molts motius, tots ells vàlids, i ningú té dret a jutjar les mares que
decideixen alimentar els seus fills d’una altra manera… dediquem-nos a jutjar
les que fumen mentre passegen el nen amb el cotxet, per exemple. La lactància
materna no és un camí de roses. Requereix una dedicació exclusiva per part de
la mare, poden aparèixer dificultats (clivelles, dolor, mastitis, etcètera), i
el fet de no veure el que està menjant el nadó pot generar ansietat. A banda
d’això, hi ha mil motius més: per exemple, hi ha mares que tenen altres nens
molt demandants i no es veuen amb cor de donar el pit, i veuen en el biberó una
sortida per a que algú altre els pugui donar un cop de mà. O hi ha mares
autònomes que treballen des de les poques setmanes de vida del nadó, i no poden
extreure’s tota la llet que necessita el seu fill.
Algú pot pensar “com una mare pot no voler donar el pit quan és el millor?”. Hi
ha molts motius, tots ells vàlids, i ningú té dret a jutjar les mares que
decideixen alimentar els seus fills d’una altra manera… dediquem-nos a jutjar
les que fumen mentre passegen el nen amb el cotxet, per exemple. La lactància
materna no és un camí de roses. Requereix una dedicació exclusiva per part de
la mare, poden aparèixer dificultats (clivelles, dolor, mastitis, etcètera), i
el fet de no veure el que està menjant el nadó pot generar ansietat. A banda
d’això, hi ha mil motius més: per exemple, hi ha mares que tenen altres nens
molt demandants i no es veuen amb cor de donar el pit, i veuen en el biberó una
sortida per a que algú altre els pugui donar un cop de mà. O hi ha mares
autònomes que treballen des de les poques setmanes de vida del nadó, i no poden
extreure’s tota la llet que necessita el seu fill.
Després hi ha situacions en què la mare, per
molt que vulgui, no pot donar el pit. Un exemple són les mares amb el virus de
la immunodeficiència humana, en què es desaconsella la lactància materna per
risc de transmissió de la malaltia al nadó (excepte en països on hi ha un alt
risc de mortalitat per desnutrició i diarrees, on la balança s’inclina a favor
de la lactància).
molt que vulgui, no pot donar el pit. Un exemple són les mares amb el virus de
la immunodeficiència humana, en què es desaconsella la lactància materna per
risc de transmissió de la malaltia al nadó (excepte en països on hi ha un alt
risc de mortalitat per desnutrició i diarrees, on la balança s’inclina a favor
de la lactància).
Altres obstacles que ens podem trobar són els
medicaments. I no sempre els mateixos medicaments, sinó els metges que els
prescriuen. No fa gaire va venir una noia a Urgències per a retirar-se la llet.
Li vaig preguntar el motiu, i em va dir que havia de prendre una medicació molt
forta… concretament azitromicina, un antibiòtic que els pediatres fan servir
moltíssim per a les infeccions respiratòries dels nens, i que el meu fill, que
mama, ha pres en més d’una ocasió. Va marxar ben contenta quan va veure que no
feia falta deixar la lactància.
medicaments. I no sempre els mateixos medicaments, sinó els metges que els
prescriuen. No fa gaire va venir una noia a Urgències per a retirar-se la llet.
Li vaig preguntar el motiu, i em va dir que havia de prendre una medicació molt
forta… concretament azitromicina, un antibiòtic que els pediatres fan servir
moltíssim per a les infeccions respiratòries dels nens, i que el meu fill, que
mama, ha pres en més d’una ocasió. Va marxar ben contenta quan va veure que no
feia falta deixar la lactància.
Per a consultes sobre medicaments durant la lactància, us recomano la següent pàgina, elaborada per pediatres i eina de consulta de nombrosos professionals: www.e-lactancia.org
En alguns casos, la mare vol donar el pit,
comença a fer-ho i passats uns dies o unes setmanes decideix deixar la
lactància materna. Això, per a algunes dones és un alleujament, i d’altres ho
viuen com un autèntic drama i fins i tot passen un període de dol. Què ha
fallat? Acostuma a ser un cúmul de circumstàncies: desinformació, poc suport
durant l’estada a l’hospital, mala tècnica… i de vegades no sabem què ha passat.
comença a fer-ho i passats uns dies o unes setmanes decideix deixar la
lactància materna. Això, per a algunes dones és un alleujament, i d’altres ho
viuen com un autèntic drama i fins i tot passen un període de dol. Què ha
fallat? Acostuma a ser un cúmul de circumstàncies: desinformació, poc suport
durant l’estada a l’hospital, mala tècnica… i de vegades no sabem què ha passat.
Tant el pit com el biberó es donen a demanda
del nadó. Sembla que la idea de la lactància materna a demanda està molt estesa
(tot i que encara sento la típica frase “és que no m’aguanta tres hores!”),
però la gent encara es pensa que el biberó es dóna cada tres hores. Per què un
nen de pit menja quan vol i un de biberó s’ha d’esperar? És totalment absurd. Alhora,
igual que quan un nen pren pit està en contacte proper amb la mare, durant l’alimentació
amb biberó també hem de tenir aquest contacte, aquesta pau, aquesta
tranquil·litat… I si estem relaxats a
casa, no hi ha res més còmode i agradable que posar-se el nadó a sobre, sense
roba, amb la seva pell en contacte amb la nostra.
del nadó. Sembla que la idea de la lactància materna a demanda està molt estesa
(tot i que encara sento la típica frase “és que no m’aguanta tres hores!”),
però la gent encara es pensa que el biberó es dóna cada tres hores. Per què un
nen de pit menja quan vol i un de biberó s’ha d’esperar? És totalment absurd. Alhora,
igual que quan un nen pren pit està en contacte proper amb la mare, durant l’alimentació
amb biberó també hem de tenir aquest contacte, aquesta pau, aquesta
tranquil·litat… I si estem relaxats a
casa, no hi ha res més còmode i agradable que posar-se el nadó a sobre, sense
roba, amb la seva pell en contacte amb la nostra.
Com a conclusió, vull transmetre que la
decisió d’alimentar el nadó amb pit o amb biberó l’ha de prendre la mare, amb la informació sobre la taula, sense
pressió, i sense sentir-se jutjada ni obligada. Ningú s’ha de veure coaccionat
a donar el pit, ni a continuar endavant una lactància materna quan pensa “això
no està fet per a mi”. I que consti que no sóc defensora del biberó, sinó que
jo mateixa he donat i dono el pit i intento donar suport a totes les mares que
es troben entrebancs en la seva lactància. Simplement no vull que cap mare
plori ni li passi pel cap la idea que no és prou bona mare perquè ha decidit no
donar el pit. Tot i amb això, si decideix donar el pit i tot va sobre rodes,
millor que millor.
decisió d’alimentar el nadó amb pit o amb biberó l’ha de prendre la mare, amb la informació sobre la taula, sense
pressió, i sense sentir-se jutjada ni obligada. Ningú s’ha de veure coaccionat
a donar el pit, ni a continuar endavant una lactància materna quan pensa “això
no està fet per a mi”. I que consti que no sóc defensora del biberó, sinó que
jo mateixa he donat i dono el pit i intento donar suport a totes les mares que
es troben entrebancs en la seva lactància. Simplement no vull que cap mare
plori ni li passi pel cap la idea que no és prou bona mare perquè ha decidit no
donar el pit. Tot i amb això, si decideix donar el pit i tot va sobre rodes,
millor que millor.
