Darrerament les guàrdies són font d’inspiració
per a noves entrades al bloc. Una de les consultes més freqüents a les
Urgències Obstètriques són les pèrdues de sang en el primer trimestre de
l’embaràs, de manera que he decidit dedicar-hi una estona. Fins ara hem parlat
molt de parts i del final de l’embaràs, però abans d’arribar a aquesta fase
totes les embarassades passen pel primer trimestre, i per tant espero que el
que explico a continuació pugui ser d’utilitat. Donat que explicar-ho tot amb
detalls resulta extens, he decidit dividir el tema en dues entrades.
per a noves entrades al bloc. Una de les consultes més freqüents a les
Urgències Obstètriques són les pèrdues de sang en el primer trimestre de
l’embaràs, de manera que he decidit dedicar-hi una estona. Fins ara hem parlat
molt de parts i del final de l’embaràs, però abans d’arribar a aquesta fase
totes les embarassades passen pel primer trimestre, i per tant espero que el
que explico a continuació pugui ser d’utilitat. Donat que explicar-ho tot amb
detalls resulta extens, he decidit dividir el tema en dues entrades.
El primer trimestre de l’embaràs és molt
intens. Es produeix la fecundació, es forma l’embrió i aquest s’implanta a
l’endometri, que és la capa de cèl·lules que recobreix l’úter per dins i que
creix en cada cicle menstrual per a preparar el terreny per a un possible
habitant. Un cop implantat, aquest embrió va creixent gràcies a divisions
cel·lulars, i a partir de les cèl·lules mare es van creant cèl·lules més
especialitzades que donaran lloc als diferents òrgans i teixits. Tot això
implica milions i milions de passes; realment sembla un miracle que tot pugui
funcionar a la perfecció… i només que salti un cargol de tot aquest
engranatge, l’error pot ser fatal. Com veieu, són tres mesos ben delicats, al
llarg dels quals una de cada sis gestacions es perd pel camí.
intens. Es produeix la fecundació, es forma l’embrió i aquest s’implanta a
l’endometri, que és la capa de cèl·lules que recobreix l’úter per dins i que
creix en cada cicle menstrual per a preparar el terreny per a un possible
habitant. Un cop implantat, aquest embrió va creixent gràcies a divisions
cel·lulars, i a partir de les cèl·lules mare es van creant cèl·lules més
especialitzades que donaran lloc als diferents òrgans i teixits. Tot això
implica milions i milions de passes; realment sembla un miracle que tot pugui
funcionar a la perfecció… i només que salti un cargol de tot aquest
engranatge, l’error pot ser fatal. Com veieu, són tres mesos ben delicats, al
llarg dels quals una de cada sis gestacions es perd pel camí.
Mentre està tenint lloc tot aquest procés, la
mare acostuma a detectar que li manca la menstruació i es realitza un test
d’embaràs. Sovint apareixen les nàusees, els vòmits o els dolors abdominals
lleus com a companys de viatge, de la mateixa manera que pot aparèixer l’enemic
públic número 1 de les embarassades de primer trimestre: les pèrdues de sang.
Les pèrdues fan por i respecte, creen angoixa i motiven múltiples visites a
Urgències. Per què? Perquè ens posen en alerta que potser hi ha alguna cosa que
no va bé. La gent relaciona les pèrdues amb l’avortament, però això per sort no
sempre és així.
mare acostuma a detectar que li manca la menstruació i es realitza un test
d’embaràs. Sovint apareixen les nàusees, els vòmits o els dolors abdominals
lleus com a companys de viatge, de la mateixa manera que pot aparèixer l’enemic
públic número 1 de les embarassades de primer trimestre: les pèrdues de sang.
Les pèrdues fan por i respecte, creen angoixa i motiven múltiples visites a
Urgències. Per què? Perquè ens posen en alerta que potser hi ha alguna cosa que
no va bé. La gent relaciona les pèrdues amb l’avortament, però això per sort no
sempre és així.
D’on ve la sang?
Hi ha múltiples causes de pèrdues de sang
durant el primer trimestre. D’entrada, hem de realitzar una exploració física
per a determinar si realment hi ha un sagnat vaginal (de vegades es refereixen
sagnats que realment vénen de la bufeta o del recte) i quin és el seu origen.
durant el primer trimestre. D’entrada, hem de realitzar una exploració física
per a determinar si realment hi ha un sagnat vaginal (de vegades es refereixen
sagnats que realment vénen de la bufeta o del recte) i quin és el seu origen.
Durant l’embaràs el coll de la matriu està més
irrigat, i pot sagnar amb el mínim contacte. Per tant, després d’una relació
sexual podem observar petites pèrdues que no implicaran cap perill per a
l’embrió. És per això que a Urgències preguntem “has tingut relacions
darrerament?”, i no per a publicar-ho a la revista Cuore. De la mateixa manera que el coll pot sagnar després d’una
relació, també hi podem trobar pòlips (tumoracions benignes), que poden arribar
a sagnar de manera bastant espectacular.
irrigat, i pot sagnar amb el mínim contacte. Per tant, després d’una relació
sexual podem observar petites pèrdues que no implicaran cap perill per a
l’embrió. És per això que a Urgències preguntem “has tingut relacions
darrerament?”, i no per a publicar-ho a la revista Cuore. De la mateixa manera que el coll pot sagnar després d’una
relació, també hi podem trobar pòlips (tumoracions benignes), que poden arribar
a sagnar de manera bastant espectacular.
Si descartem que el sagnat procedeix del coll,
i trobem sang a la vagina, aquesta ve de dins de la cavitat uterina, i ens trobem
davant d’una amenaça d’avortament. Generalment, aquest sagnat prové de darrera
del còrion, que és el teixit que donarà lloc a la placenta. Per la causa que
sigui, una part del còrion es desenganxa i deixa al descobert una àrea molt
irrigada, produint-se un sagnat més o menys intens segons l’àrea despresa. Si
l’àrea despresa és molt extensa, pot ser que tot el sac es desenganxi i es
produeixi un avortament espontani. En canvi, si aquesta és petita pot ser que
el sagnat s’autolimiti o bé que quedi sang retinguda entre la paret de l’úter
el còrion, cosa que anomenem hematoma
retrocorial. Aquests hematomes es poden reabsorbir, poden créixer i poden
sortir en forma de pèrdues de sang que durin uns quants dies; de fet, en la
majoria dels casos, una part es reabsorbeix i l’altra surt.
i trobem sang a la vagina, aquesta ve de dins de la cavitat uterina, i ens trobem
davant d’una amenaça d’avortament. Generalment, aquest sagnat prové de darrera
del còrion, que és el teixit que donarà lloc a la placenta. Per la causa que
sigui, una part del còrion es desenganxa i deixa al descobert una àrea molt
irrigada, produint-se un sagnat més o menys intens segons l’àrea despresa. Si
l’àrea despresa és molt extensa, pot ser que tot el sac es desenganxi i es
produeixi un avortament espontani. En canvi, si aquesta és petita pot ser que
el sagnat s’autolimiti o bé que quedi sang retinguda entre la paret de l’úter
el còrion, cosa que anomenem hematoma
retrocorial. Aquests hematomes es poden reabsorbir, poden créixer i poden
sortir en forma de pèrdues de sang que durin uns quants dies; de fet, en la
majoria dels casos, una part es reabsorbeix i l’altra surt.
Per què es perd sang?
Si hem descartat el coll de la matriu com
l’origen del sagnat, les causes de les pèrdues poden ser múltiples:
l’origen del sagnat, les causes de les pèrdues poden ser múltiples:
· Causa
desconeguda: la majoria de vegades no trobem un
perquè. Ens limitem a informar que tot està bé, que l’embrió batega i mesura el
que li toca, però hi ha pèrdues. No podem pronosticar què passarà a partir
d’ara, amb la conseqüent angoixa que això comporta, només podem dir que en
aquell moment tot està al seu lloc. Si observem un hematoma retrocorial, no
podem pronosticar si aquest disminuirà o anirà a més.
desconeguda: la majoria de vegades no trobem un
perquè. Ens limitem a informar que tot està bé, que l’embrió batega i mesura el
que li toca, però hi ha pèrdues. No podem pronosticar què passarà a partir
d’ara, amb la conseqüent angoixa que això comporta, només podem dir que en
aquell moment tot està al seu lloc. Si observem un hematoma retrocorial, no
podem pronosticar si aquest disminuirà o anirà a més.
·
Traumatismes i sobreesforços: per a que un cop o un
sobreesforç causin pèrdues, han de ser bastant intensos. Sovint vénen a
Urgències embarassades que han caigut al carrer, que els ha saltat el pastor
alemany sobre la panxa o que han tingut una topada amb el cotxe, i no tenen
pèrdues i tot està correcte. Però després d’un accident de trànsit amb voltes
de campana no és d’estranyar que aparegui un hematoma i les conseqüents
pèrdues. Un esforç mantingut o l’estrès emocional també poden ser causa de
pèrdues… jo mateixa vaig tenir un hematoma considerable a l’onzena setmana
del meu segon embaràs, i no sabrem mai si va passar perquè sí o les guàrdies i
els múltiples parts nocturns de les setmanes prèvies hi van tenir alguna cosa a
veure (i amb això no vull dir que les embarassades s’hagin de quedar a casa el
primer trimestre).
Traumatismes i sobreesforços: per a que un cop o un
sobreesforç causin pèrdues, han de ser bastant intensos. Sovint vénen a
Urgències embarassades que han caigut al carrer, que els ha saltat el pastor
alemany sobre la panxa o que han tingut una topada amb el cotxe, i no tenen
pèrdues i tot està correcte. Però després d’un accident de trànsit amb voltes
de campana no és d’estranyar que aparegui un hematoma i les conseqüents
pèrdues. Un esforç mantingut o l’estrès emocional també poden ser causa de
pèrdues… jo mateixa vaig tenir un hematoma considerable a l’onzena setmana
del meu segon embaràs, i no sabrem mai si va passar perquè sí o les guàrdies i
els múltiples parts nocturns de les setmanes prèvies hi van tenir alguna cosa a
veure (i amb això no vull dir que les embarassades s’hagin de quedar a casa el
primer trimestre).
·
Embaràs no evolutiu: l’embaràs no va bé, ha saltat
alguna dels milions de passes que han de tenir lloc al llarg del primer
trimestre, i l’embrió s’ha aturat. Ja no hi ha batec, i deixa de créixer. Tard
o d’hora (potser setmanes més tard), el cos ho detecta, tot es comença a
desenganxar i apareixen les pèrdues de sang.
Embaràs no evolutiu: l’embaràs no va bé, ha saltat
alguna dels milions de passes que han de tenir lloc al llarg del primer
trimestre, i l’embrió s’ha aturat. Ja no hi ha batec, i deixa de créixer. Tard
o d’hora (potser setmanes més tard), el cos ho detecta, tot es comença a
desenganxar i apareixen les pèrdues de sang.
·
Gestació ectòpica: quan l’embrió no s’implanta a
l’endometri, sinó fora (generalment a la trompa), un dels primers símptomes
poden ser les pèrdues. És per això que davant d’una pèrdua de sang en el primer
trimestre, si mitjançant l’ecografia no veiem cap signe d’embaràs dins l’úter,
ens hem de plantejar aquesta possibilitat diagnòstica.
Gestació ectòpica: quan l’embrió no s’implanta a
l’endometri, sinó fora (generalment a la trompa), un dels primers símptomes
poden ser les pèrdues. És per això que davant d’una pèrdua de sang en el primer
trimestre, si mitjançant l’ecografia no veiem cap signe d’embaràs dins l’úter,
ens hem de plantejar aquesta possibilitat diagnòstica.
·
Gestació molar: es tracta d’una entitat relativament
infreqüent en què es produeix un creixement exagerat i massiu de teixit
placentari parcialment degenerat (el qual pot arribar a malignitzar). Entre
d’altres símptomes, sovint hi trobem pèrdues de sang. Insisteixo en la baixa
freqüència d’aquest problema, de manera que davant d’unes pèrdues espero que
ningú pensi que té una mola per haver llegit això.
Gestació molar: es tracta d’una entitat relativament
infreqüent en què es produeix un creixement exagerat i massiu de teixit
placentari parcialment degenerat (el qual pot arribar a malignitzar). Entre
d’altres símptomes, sovint hi trobem pèrdues de sang. Insisteixo en la baixa
freqüència d’aquest problema, de manera que davant d’unes pèrdues espero que
ningú pensi que té una mola per haver llegit això.
Fins aquí aquesta primera part. Properament parlarem dels mitjans diagnòstics dels quals disposem quan ens trobem davant de pèrdues en el primer trimestre, de la conducta a seguir i de mites al voltant del sagnat.
