Ahir al vespre, amb la nena dormint i la calma regnant a casa, vaig crear aquest bloc, i avui m’hi estreno escrivint. I la millor manera de començar és explicar què m’ha portat fins aquí.
Abans que res em presentaré: em dic Laura, tinc 30 anys i sóc metgessa especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Després d’acabar la carrera de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona em vaig presentar al famós i temut MIR (oposició a través dels quals els metges optem a una plaça de formació en alguna especialitat en concret) i vaig començar el meu període de residència en Obstetrícia i Ginecologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, popularment conegut com Can Ruti. Allà vaig passar 4 anys fantàstics, durant els quals a banda de formar-me em vaig casar i vaig tenir la meva filla.
Un cop finalitzada la meva formació i havent obtingut el títol d’especialista, vaig començar una nova aventura a l’Hospital General de Catalunya, el meu actual lloc de treball, i actualment espero el meu segon fill per a mitjans de març.
La vida de cada dia essent mare i tenint una professió que et fa passar nits fora de casa i sortir a hores intempestives no sempre és fàcil, i alguns dies són una vertadera gimcana, però en general puc dir que me’n surto. Per sort tinc una parella amb una professió ben diferent i les nostres famílies ens donen un cop de mà quan poden. Tot i amb això, hi ha dies de tot, i en molts moments desitjaria poder-me dividir en dos i deixar una Laura a casa mentre l’altra se’n va a treballar… quina mare no ha volgut fer això algun dia?
Quan estava embarassada de la meva filla em vaig llegir el llibre “Un regalo para toda la vida”, del conegut pediatre Carlos Gonzàlez. A mida que anava llegint pensava que la lactància i la maternitat en general eren molt fàcils, que tot era qüestió de sentit comú. Alhora, al llarg de tot l’embaràs vaig anar descobrint símptomes, sensacions i sentiments que no havia llegit mai en cap tractat d’Obstetrícia, i que ningú m’havia explicat. Vaig pensar que si existís algun llibre que recollís tot això amb el rigor científic adequat seria fantàstic… i em vaig proposar escriure’l algun dia, però per A o per B encara està en un estadi molt embrionari.
Sempre m’ha interessat posar-me a la pell de les meves pacients, i per tant des dels inicis de la meva vida professional m’he dedicat a llegir i a investigar què senten les dones embarassades, què els preocupa, què els dóna alegries, quin tipus de part desitgen i què és el que recorden per sempre… i en això m’he basat a l’hora d’actuar (sempre que la situació ho ha permès, evidentment).
A diari, a la consulta, a Urgències, a la Sala de Parts, fent ecogafies, etc, intento sintetitzar els meus coneixements mèdics amb les experiències que la maternitat m’ha permès viure, i així miro de transmetre-ho a les meves pacients per tal de fer petits els seus grans dubtes… un “a mi també em passava” tranquil·litza molt.
L’objectiu d’aquest bloc és precisament aquest: compartir les meves vivències com a mare des del punt de vista d’una persona que professionalment es dedica a acompanyar altres mares en aquest meravellós viatge que es diu maternitat, fent aquesta barreja de vivències i ciència amb un toc de sentit comú.
I no vull tancar la primera entrada del bloc sense agrair als qui m’han animat a crear-lo: el Jordi, el meu marit i company d’aventures, i la Irene, una molt bona amiga i alhora una gran mare i una excel·lent emprenedora.
