Sóc la primera que té un bloc i una pàgina web i escriu sobre salut a la xarxa. Això sí, amb un títol universitari que em recolza. I el bloc el tenia com a Web Mèdica Acreditada en el seu dia, fins al moment en què aquest segell va esdevenir de pagament i vaig decidir que una eina creada per a donar continguts de salut a la gent no m’havia de crear despeses.
Alhora, però, m’espanta una mica el que la gent arriba a cercar a través de la xarxa, i de quines fonts obté la informació. Malauradament no hi ha cap filtre sobre continguts de salut a la xarxa. Jo sóc jo, però podria ser qualsevol altre fent-se passar per metge, o podria directament ser una mare que explica les seves experiències personals. No té més lectures qui té més formació, sinó qui se sap posicionar millor o qui aconsegueix ser més mediàtic.
Avui he fet una prova: he buscat a google “caca rara bebé 4 meses”, i he trobat 68.100 resultats. El primer és d’una coneguda revista per a pares, i parla sobre la femta dels nadons. Enlloc consta qui l’ha escrit i quina formació té. El segon, també d’un conegut portal infantil, en canvi sabem que està escrit per un infermer pediàtric. I el tercer parla sobre la diarrea infantil sense que en consti l’autor/a, però amb els continguts avalats per un centre hospitalari.
Jo no dic a les meves pacients que no busquin les coses a la xarxa. De fet, quan els explico algun diagnòstic, els dic “i ara quan surtis d’aquí aniràs al Google i buscaràs quiste de plexo coroideo. Trobaràs que ho relacionen amb Síndrome de Down, però avui dia la informació que tenim és una altra”. Perquè ja entenc que buscaran informació al lloc més fàcil i accessible, sense haver d’esperar a arribar a casa, des del mateix telèfon mòbil.
I és que Internet pot ser molt útil, però també pot fer molt mal. Per una banda els continguts, un cop penjats, no s’actualitzen. L’evidència científica pot demostrar una altra cosa però allò seguirà allà tal qual. I, d’altra banda, qualsevol pot escriure una cosa i publicar-la a la xarxa.
Així doncs, avís per a navegants: a continuació us dono alguns consells:
– A l’hora de cercar temes de salut a la xarxa, cal ser crític. Un cop ens sembla que hem trobat el que buscàvem, és molt recomanable intentar esbrinar qui hi ha al darrera: un professional de salut? Una marca comercial? Un periodista? Sí, hi ha multitud de continguts de salut elaborats per periodistes, i no sempre s’assessoren correctament, o els sembla que sí però després com tots els humans poden cometre errors.
– És important veure de quan és cada contingut que trobem. És el mateix l’abordatge d’un determinat tema ara que l’any 2006? No fa massa es feien amniocentesis per edat materna (més de 38 anys), i actualment l’edat es té en compte per al càlcul de l’índex de risc de Síndrome de Down però no és per si sola una indicació de fer una prova invasiva.
– Una pregunta obligada: estem llegint informació objectiva? O ens estan transmetent un missatge per a que fem una determinada cosa? Pel que fa al món de l’embaràs i el part, on la dona té molt a dir, és ella qui ha de tenir la informació que li doni eines per saber què vol, però no ha de ser algú altre qui li digui què li convé més.
– També ens hem de preguntar si allò que estem llegint té base científica. Els articles científics publicats en revistes mèdiques es classifiquen en diferents nivells d’evidència segons si en tenen molta o poca. El grau d’evidència més alt és el dels assaigs clínics controlats i randomitzats, i el més baix és el corresponent a “opinions d’experts sense valoració crítica”. Afirmacions com “menja el que vulguis durant l’embaràs i no passarà res” s’han d’agafar molt amb pinces!
– Una cosa és cercar informació sobre un tema i l’altra és esperar rebre un consell o que ens diguin què hem de fer. En aquest bloc tinc una adreça de correu de contacte, i sovint m’arriben consultes sobre segones opinions de temes mèdics, sobre la conveniència de quedar-se embarassada o no amb una determinada patologia, sobre la presa d’un medicament… les consultes mèdiques s’han de fer a la consulta del professional de referència, o com a màxim en portals de consulta online creats amb aquesta finalitat. Jo, a través d’aquest bloc, o del correu electrònic, no faig actes mèdics.
– Els fòrums d’internet o els grups de Facebook són espais de trobada per a obtenir companyia virtual, però no per a donar o rebre consells de salut. Tot i que hi ha qui els dóna i qui els espera rebre, no són el lloc més adequat per a aquesta funció, essent freqüents els errors conceptuals i les recomanacions basades tan sols en experiències personals d’algú (que sovint ni tan sols coneixem).
– De vegades, enlloc de buscar en la immensitat de la xarxa, no és mala idea demanar al nostre professional de salut de referència que ens recomani alguna pàgina, bloc, portal o app per a obtenir més informació sobre un tema. De la mateixa manera que ens recomanarien un llibre.
Bé, dit això, espero que tots els meus lectors i lectores naveguin per la xarxa amb seguretat i esperit crític. I, si teniu molt interès sobre un tema en concret, m’ho podeu fer saber i quan tingui un moment en parlo… m’encanta rebre propostes!
2 comments
Bona tarda
Avui t he escoltat a Catalunya ràdio i m ha agradat molt com has desenvolupat el tema. Volia saber mes informació sobre lubricants.
Hola! Aviat publicaré un article sobre el tema. Els lubricants ideals són els de base aquosa, i l’ideal és fer servir també un hidratant vaginal 2-3 vegades per setmana (el gine o llevadora te’n pot recomenar algun en concret). Una abraçada!