Aquesta setmana hem presentat a l’hospital una sessió general sobre el NAIXEMENT RESPECTAT dirigida a tots els especialistes (traumatòlegs, cirurgians, intensivistes…). La idea era transmetre als nostres companys com ha canviat la manera de néixer a la nostra societat els darrers anys. La Sala de Parts és una àrea absolutament diferent de la resta de l’hospital: nosaltres tenim en general dones sanes, no pacients malaltes, i hi està implicada tota la unitat familiar. A banda d’això, el component emocional que hi ha al darrera és important i intens. I així com una apendicitis t’agafa d’avui per demà, el part és un fet esperat des de fa mesos, de manera que la dona té temps per llegir, informar-se, preparar-se… i saber què vol i què no vol.
No sé si recordeu el curtmetratge “Por tu bien”, d’Icíar Bollaín i protagonitzat per Luis Tosar, que data de l’any 2006 (el podreu trobar a Youtube). En ell un noi arriba a l’hospital de part i li diuen de tot menys guapo. Doncs avui dia, per sort, aquest curtmetratge està obsolet, perquè el que s’hi denuncia ha passat a la història als centres sanitaris catalans (o a la pràctica majoria). Malgrat aquesta evolució, queda feina per fer, i fites per assolir.
Tornem al tema del naixement respectat, que és un concepte que moltes dones busquen de cara a decidir-se pel lloc on tenir el seu nadó. Què és un part respectat?
RESPECTE és…
• La dona, la seva parella i el seu nadó són els protagonistes. Per tant no comentarem els nostres plans per al cap de setmana, ni discutirem què fem amb les bradicàrdies de la dona de la sala del costat.
• Escoltar les expectatives de la dona. El que espera una dona no té per què tenir res a veure amb els desitjos d’una altra. Petits detalls que no ens costen res poden ser molt importants. Un exemple: disposar d’un mirall en l’expulsiu per veure com va baixant i com surt el cap. A algunes dones els encanta i els va genial, i a d’altres els horroritza la idea.
• Respectar els ritmes fisiològics del procés del part quan no hi ha complicacions. El part és un procés fisiològic, necessita les seves hores.
• Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades. Una intervenció mèdica és tot allò que fem els professionals a banda d’observar: estimular contraccions, trencar la bossa de les aigües, analgèsia epidural, antibiòtic, una episiotomia, una cesària… Això s’ha de fer quan hi ha una necessitat, o bé quan tot i no ser estrictament necessari la dona hi està d’acord després d’haver-li explicat tot molt bé. Per exemple, l’analgèsia peridural és una intervenció i es pot parir sense ella. O és la dona la que demana una inducció pel motiu que sigui (no entrarem en la conveniència o no d’això, cada cas és un món).
• Informació adequada en tot moment. Hem d’explicar el que fem, i per què, i alhora hem d’informar sobre l’evolució del part. I per suposat hem de resoldre els dubtes que puguin sorgir.
• Acompanyament emocional per part dels professionals. Una dona de part és una dona sana, que potser no ha estat mai en un hospital. Alhora en un part hi ha dolor, un còctel d’emocions, de vegades hi ha moments d’angoixa… i els professionals hem de cuidar emocionalment la dona i la seva parella. Per molt que “vagi tot bé”, si se senten ben acompanyats tindran millor record de tot plegat.
• Llibertat de moviments. La dona de part necessita moure’s, i hi ha postures més còmodes que d’altres en cada moment. També és important trobar una postura còmoda per a l’expulsiu.
•Tranquil·litat (dilatació, expulsiu i postpart immediat). Com s’ha demostrat, l’adrenalina, segregada en moments d’estrès, té un efecte de bloqueig sobre l’oxitocina. Els animals, a la selva, no pareixen si detecten amenaces. La dona de part necessita tranquil·litat i intimitat. I no només quan dilata, sino també en el moment de l’expulsiu, i en un moment tan sagrat com és el postpart immediat (mai entendré per què esperen famílies senceres a la sala d’espera durant hores i després del part, a les tantes de la matinada, pugen en tropa a l’ascensor i es queden a l’habitació amb els nous pares una bona estona).
• Contacte pell a pell immediat des del naixement. No es tracta només d’un capritxet o d’un moment tendre, ja que els seus avantatges estan més que científicament demostrats i avalats per totes les societats científiques del sector.
• No separar la mare i el nadó si no és mèdicament indispensable. On estarà millor aquest nadó, si no necessita anar a la UCI? Amb la seva mare o, si ella pel que sigui té algun problema mèdic, amb el seu pare. Jo vaig tenir la primera nena quan era resident, en un hospital diferent del meu. On jo feia la residència els nens estaven amb els pares tota l’estona, i no m’imaginava una altra cosa… doncs on vaig parir es van endur la meva nena a la nurserie una bona estona (no sé dir si van ser 30 minuts o una hora, però se’m va fer etern i estrany), i encara espero que m’expliquin per què. Ens van robar el nostre moment.
• Facilitar l’inici precoç de la lactància materna. Els dos punts anteriors estan relacionats amb aquest. Si facilitem el contacte pell a pell immediat, l’estona que faci falta, i no separem aquesta unitat mare-nadó, ja estem facilitant l’inici precoç de l’alletament. I si alhora algú dóna un copet de mà a aquesta mare si no se’n surt, encara millor. Els nadons, just néixer, entren en el que anomenem “període sensitiu”, que és un estat d’alerta tranquil·la ideal per buscar el mugró i fer la primera presa. Després, passada una estona, els entra son i s’adormen per recuperar-se de l’estrès del part. No hem d’oblidar que durant la presa la mare segrega oxitocina, la qual ajuda la contracció de l’úter i per tant disminueix el sagnat. Per tant, els beneficis són dobles (tot i que les dones que opten per lactància artificial no moren dessagnades, no patiu).
• Recolzament en el postpart. El postpart és una muntanya russa. La mare i el nadó s’han de conèixer, i tenen moltes coses a aprendre. Poden sorgir mil dubtes, i els professionals encarregats de l’assistència durant el postpart han d’estar a l’alçada de la situació, i per suposat han de tenir la formació adequada.
• Suport després de l’alta hospitalària. Et signen l’alta i marxes a casa… ai ai ai. Ara què? Aquella nova família ha de saber que continuem sent allà, han de saber on poden trucar si tenen algun dubte, quan ens poden venir a veure, etcètera. En definitiva, no han de tenir la sensació que els deixem sols. En aquest aspecte, el part s’acaba un mes després. És típic aquest diàleg a la visita de quarantena: “Què tal esteu?” “Uf, ara bé, però les hem passat de tots colors!”. On érem nosaltres? Després de sentir això moltes vegades vaig decidir citar moltes de les noves mares, sobre tot amb primers fills, als pocs dies de l’alta.
Tornem a aquest punt: “Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades”. Pot ser respectat un part intervingut? I una cesària? Sí, i tant. Perquè no és el mateix un part natural, també conegut com normal, no intervingut o fisiològic, que un part respectat. En un part natural no es fa cap intervenció. Però només per això és respectat? Doncs no. Moltes dones diuen que volen tenir un part natural i el que realment volen és que sigui respectat, i per tant cal tenir clars els dos conceptes. Hi ha parts naturals no respectats, en què la dona no és tractada com es mereix, o per exemple no la deixen adoptar la postura que vol.
I les cesàries? Com són les cesàries respectades?
• Cesària NECESSÀRIA. Punt important i bàsic.
• Informació adequada en tot moment. Per què fem la cesària? Per què la fem ara? Què farem a continuació? Què passarà després?
• Calidesa humana. Som en un quiròfan, les parets són d’un color asèptic, de vegades fa fred… La dona potser no s’ha operat mai, i segur que està espantada. L’hem d’acompanyar, estar per ella, parlar amb ella.
•Els protagonistes són la parella i el seu fill. Per tant, més val no dir res que parlar de temes banals, del que vam veure ahir a la tele o del restaurant tan bo que hem descobert. També podem parlar amb ells, i transmetre’ls seguretat i tranquil·litat.
• Acompanyant present a quiròfan. Tenim res a amagar? Fem un fòrceps davant del pare i en canvi en cas de cesària no el deixem veure com neix el seu fill? Qui millor per acompanyar la dona. No he vist caure mai cap pare a terra en una cesària, i en parts vaginals sí. I ells agraeixen ser-hi, i la dona està infinitament més tranquil·la i feliç.
• Contacte pell a pell des del naixement. Amb una mica de voluntat es pot aconseguir, si tant la mare com el nadó es troben bé. És una de les coses que fa menys traumàtica la cesària, a banda de tots els beneficis científicament demostrats que hem comentat abans. Si la mare no es troba del tot bé i el punt anterior es compleix (acompanyant a quiròfan), el pare pot fer pell a pell amb el nadó. Si el pediatre ha de valorar el nadó, es pot apropar.
• No separació mare-nadó. Després d’una cesària la mare ha de ser vigilada durant una estona. És ideal que la infraestructura de l’hospital permeti fer això sense separar la mare del nadó, si tots dos estan bé de salut.
• Inici precoç de la lactància materna. Després d’una cesària la mare pot tenir dolor i no es mou tan bé com una dona que ha parit per via vaginal. Necessitarà més ajuda per a iniciar la lactància i per a les primeres preses. El personal que vigila la mare ha de tenir coneixements de lactància. I, per suposat, s’ha de complir el punt anterior.
Bé, fins aquí els conceptes de part respectat i cesària respectada, que crec que cal tenir en compte a l’hora de decidir on parir. Depèn això de la titularitat del centre, és a dir, que sigui públic, privat o concertat? Potser més aviat de la voluntat dels professionals i de la seva formació, de les infraestructures de l’hospital i de les possibilitats d’anar canviant la manera de treballar i adaptar-se al que demana la societat. I, sobre tot, depèn del que busqui i esperi cada dona, i del que li transmeti seguretat i confiança.