Ja tinc gairebé a punt el tercer capítol del llibre, que parla sobre símptomes i sensacions que podem experimentar durant l’embaràs. A banda dels aspectes físics, he volgut dedicar unes pàgines als sentiments i les emocions, i avui n’he fet aquí un resum. No entraré en tècniques de psicoteràpia perquè no és el meu terreny, però sí que vull explicar què es pot arribar a sentir durant un embaràs.
Sovint, quan a la televisió o al cinema ens mostren una embarassada, aquesta surt plorant per qualsevol cosa, rient, enfadant-se… sigui com sigui, ens evidencien emocions a flor de pell. I és que igual que les hormones són capaces de provocar nàusees, restrenyiment, inflor, i un llarg etcètera, també tenen un paper important en els sentiments i les emocions que experimenta la dona embarassada al llarg dels nou mesos. Si uns dies abans de la menstruació es pot estar més irritable o trista, durant l’embaràs això es pot multiplicar per mil i les hormones estan literalment a flor de pell.
Les emocions que es poden experimentar són múltiples, tant positives com negatives, i el caràcter de cadascú i la seva capacitat d’adaptació a les novetats tenen un paper decisiu.
Canvis corporals i emocions
L’embaràs és una etapa de molts canvis a nivell físic, tant a nivell d’aspecte i imatge com de forma física i rendiment. No tothom encaixa igual de bé augmentar de pes, tenir uns pits més grans i que se li acumuli cel·lulitis, i mentre que unes dones es miren al mirall i es veuen guapíssimes, d’altres intenten dissimular qualsevol corba nova que pugui aparèixer.
D’altra banda, els canvis físics també impliquen una sèrie de símptomes que poden disminuir la forma física i la capacitat de fer certes coses. Si la dona es troba físicament bé i té energia per sortir i fer el mateix que feia abans, tindrà més probabilitats de sentir-se bé amb si mateixa i amb el seu embaràs que si té dolor, limitacions físiques o preocupació pel seu estat de salut.
Felicitat, alegria, pau, satisfacció
Experimentem plaer quan sentim que les nostres necessitats estan saciades, i això ens dóna alegria i ens fa feliços. Quan la dona se sent feliç els símptomes de l’embaràs se solen viure amb alegria. Fins i tot fa il·lusió llevar-se tres cops a la nit per anar al lavabo, perquè no deixa de ser una manera més de recordar constantment que es té el que es desitjava. Els canvis corporals s’interpreten com a positius, els cops del nadó a la panxa són agradables, i no dormir bé no resulta cap sacrifici.
L’entorn de la mare i el grau de recolzament que percep influeix en les seves emocions. Situacions d’estabilitat a nivell personal (de parella si n’hi ha, però també amb la família i els amics), laboral i econòmic fan més fàcil viure un embaràs feliç i tranquil, amb seguretat i sabent gaudir del que es té al voltant. En canvi, quan alguna cosa trontolla, la dona es pot sentir vulnerable i insegura, apareixent por, angoixa, un estat d’ànim baix… Però sobre tot, per estar bé amb l’embaràs cal estar bé amb una mateixa i tenir una autoestima òptima.
L’estat de felicitat durant l’embaràs és capaç de fer que coses que abans eren importants passin a ser secundàries, protegint-nos d’emocions negatives o desagradables. El cervell de la futura mare prioritza tot el que està relacionat amb el nadó i la seva supervivència, i augmenten les connexions neuronals en les àrees del cervell encarregades de les emocions.
La felicitat ha de ser l’objectiu, i qui no s’hi senti ha de trobar d’alguna manera el camí per arribar-hi, sola o amb ajuda. Sens dubte, un embaràs feliç serà més gaudit i deixarà una vivència positiva i un record bonic, i farà que la dona s’enfronti a la maternitat amb il·lusió i força.
Baix estat d’ànim, tristor
En general, qualsevol emoció negativa pot derivar en un estat d’ànim baix. Alhora, sensacions com el dolor, el fet de no trobar-se bé, complicacions de l’embaràs o la presència de factors de risc poden ennuvolar la vivència d’aquesta etapa i fer que s’experimentin emocions negatives.
Davant d’un estat d’ànim baix, el primer que cal fer és intentar esbrinar quin factor (o factors) l’estan desencadenant. Alguns els podrem modificar, però d’altres no, i es tractarà d’aprendre a viure amb ells. Però si trobem la causa, la podrem treballar, encara que sigui amb ajuda. Si la tristor es perpetua, entrem en un estat de melancolia, que es pot traduir més endavant en una depressió postpart.
Remordiment, culpa, frustració, ràbia
Sentim frustració quan no assolim el que ens plantejàvem, per limitacions pròpies o per la decisió d’un altre o els esdeveniments de la vida. I sentim remordiment i culpa quan creiem que hem fet alguna cosa malament.
Quan l’embaràs implica una disminució del rendiment la dona pot experimentar frustració, pronunciant la tan típica frase de <<sóc inútil>>. Alhora, es pot sentir culpable per haver creat ella la situació quedant-se embarassada, apareixent remordiments. Això pot passar amb un embaràs absolutament normal, en què simplement no es pot estar al cent per cent durant nou mesos, però s’accentua encara més quan apareixen complicacions que obliguen a restringir l’activitat, passant del rendiment màxim al ralentí d’un dia per l’altre. En aquest escenari també és freqüent la nostàlgia per la qualitat de vida perduda.
La dona també pot sentir culpa per condicions físiques seves que puguin implicar un risc durant l’embaràs, com per exemple una diabetis, una epilèpsia o una malaltia mental que obligui a prendre medicació. Però tota dona té dret a ser mare, i el més important és seguir un control mèdic exhaustiu abans i durant l’embaràs, parlant amb l’especialista de referència per planificar els tractaments i controls necessaris, i trobant el moment més òptim per a un embaràs amb les mínimes complicacions. Tan sols en algunes situacions molt concretes es desaconsellarà l’embaràs.
El sentiment de culpa i frustració pot derivar en ira i ràbia. I el còctel hormonal de l’embaràs pot fer que aquestes reaccions siguin més explosives, o sense motius aparents a ulls dels altres. L’embarassada es pot enfadar amb si mateixa, amb el seu embaràs o amb les persones o situacions que l’envolten. La ira ocasional és molt normal, però experimentar-la de manera pràcticament constant, amb ressentiment i excessiva irritabilitat, no ens deixa ser feliços i per tant s’ha de treballar.
Por, ansietat
La por és una emoció molt freqüent en tots els éssers humans, que resulta desagradable però alhora ens protegeix dels perills, perquè fa que sentim les amenaces com a tal i ens n’allunyem. Per exemple, la por ens fa saltar les alarmes davant de situacions com un sagnat o un augment de la pressió arterial, i gràcies a aquesta emoció anirem al metge. L’embaràs està ple de possibles raons per experimentar por, i per tant no és pas anormal sentir-ne. L’ansietat és tot el conjunt de sensacions físiques que experimentem quan ens enfrontem a una situació que identifiquem com a perillosa. Per tant, quan sentim por experimentem ansietat.
El més freqüent és sentir por envers la integritat física de la mare i/o del fetus: avortaments, malformacions, problemes en el part… Qui no ho ha pensat alguna vegada? Però quan aquesta emoció ens envaeix de manera irracional, afectant el nostre dia a dia i la nostra qualitat de vida, i generant-nos ansietat constant, tenim un problema. Una por que genera per exemple tres visites setmanals a Urgències per símptomes lleus ja deixa de ser normal. Una por excessiva implica estrès i ansietat, i això acaba dificultant la capacitat d’experimentar plaer i per tant la felicitat.
Una dona també pot experimentar por posant en dubte la seva capacitat de ser bona mare i satisfer correctament les necessitats del seu nadó. <<Seré bona mare?>>. D’aquesta por viuen les múltiples empreses que fabriquen gadgets per a nadons: altaveus amb càmera, esterilitzadors, termòmetres per a la banyera… Tothom s’ha preguntat alguna vegada si ho farà bé, però cal confiar en l’instint i el sentit comú i en la pròpia capacitat de criar un fill, a banda de preguntar als professionals tots els dubtes que sorgeixin. D’altra banda, hi ha grups de mares, ja siguin de lactància o de criança en general, en els quals les embarassades són benvingudes.
L’antítesi de la por és la confiança. Hem de trobar la manera de convertir l’excés de por en confiança. Què pot fer que aquella dona espantada se senti segura? Per això caldrà comprendre la causa de la seva por, i tot seguit treballar per intentar que visqui l’embaràs amb la màxima tranquil·litat possible. I dic <<màxima tranquil·litat>> i no <<tranquil·litat absoluta>> perquè hi ha situacions complicades o experiències traumàtiques prèvies en què certa por és inevitable, però sí podem intentar que aquesta sigui la mínima possible.
No obstant, la por també té una funció protectora. Una confiança excessiva és perillosa, perquè pot fer que no veiem els perills i per tant no ens en puguem allunyar, amb el risc que això implica. L’embaràs és quelcom normal, però que es pot girar en qualsevol moment. Per tant, l’equilibri perfecte és confiar en la normalitat del propi embaràs i viure’l sense angoixa, però amb un petit punt de por que ens protegeixi dels perills.
Soledat
Durant l’embaràs hi ha dones que se senten soles, incompreses, que senten que reben poca empatia de part dels altres. I és que la soledat no només s’experimenta quan s’està sol físicament, sense companyia. Una persona pot estar envoltada de gent i sentir-se sola, simplement perquè no comparteix el moment vital amb aquestes persones. Quan a una persona li falta alguna cosa sent nostàlgia, i aquesta buidor condueix a tristor si no s’hi posa remei.
Quan una dona espera un fill té interessos i preocupacions relacionats amb l’embaràs, el part, tenir cura del nadó… i necessita compartir-los. De fet, les classes de preparació al part sovint tenen una funció més social que no pas purament formativa, esdevenint un espai en el qual compartir vivències amb altres dones que es troben en la mateixa situació. I, per sort, avui dia l’oferta d’activitats específiques per embarassades és ben àmplia.
Les emocions dels altres
L’embarassada, en general, desperta tendresa en les persones que l’estimen. Per tant, aquestes invertiran energia en cuidar-la i en satisfer les seves necessitats, fent que se senti més feliç.
Una altra emoció que pot despertar la dona que espera un fill és enveja, que no és més que un sentiment de tristor perquè algú altre té unes qualitats que no tenim. Quan una dona voldria estar embarassada i no ho està, ja sigui perquè no ha aconseguit quedar-s’hi o està esperant el seu moment, o bé ha tingut una mala experiència relacionada amb aquest tema, pot sentir enveja envers amigues, cunyades o conegudes embarassades. <<Per què ella i jo no?>>. És una situació incòmoda, que genera tibantor a l’ambient. Cal intentar posar-se en la pell de l’altra persona i intentar comprendre per què se sent així, però de vegades el distanciament és inevitable.
En resum, l’embaràs és una muntanya russa a nivell emocional. L’estat d’ànim és absolutament variable i fluctuant, i no hi ha dos embarassos iguals ni dues reaccions iguals envers la mateixa vivència. Sobre tot, per estar bé amb el propi embaràs cal estar bé amb una mateixa i saber-se estimar. L’objectiu ha de ser la felicitat i el plaer, i les emocions negatives que es perpetuïn o ennuvolin el camí s’han de treballar, ja sigui des d’una mateixa o cercant ajuda.
