Dubtava si escriure sobre el tema o no… però el meu company, el Dr Acosta, en parla al seu bloc i m’ha “picat” a fer-ho jo també.
Ja és vox populi el naixement del fill de Shakira i Gerard Piqué fa un parell de dies. El rebombori que s’ha creat al seu voltant no és pel naixement en si, sino pel fet que es tracti d’una cesària programada. D’entrada pressuposem que la cantant no té cap problema de salut que la faci necessària (cosa que desconeixem), i deduïm que és per conveniència seva i que ella ho ha triat així. I, a més a més, es diu que han triat el 22 de gener perquè tots dos tenen dosos a les dates dels seus aniversaris, i que a sobre li han arreglat la panxa amb cirurgia estètica.
Llavors, continuem amb el supòsit que ella mateixa ha decidit parir per cesària programada. Molta gent es posa les mans al cap. Per a aquelles dones que han parit per cesària perquè no tenien altre remei, això pot resultar ofensiu. Per què passar per quirofan, assumir el risc d’una cirurgia major i de tenir una cicatriu a l’úter per sempre, passar pel dolor postoperatori? Tots sabem que una cesària té més riscos que un part vaginal. I, a més a més, els que concebem el part com un moment màgic, com una experiència vital i brutal, com un privilegi, com un acte animal, no entenem com algú es sotmet a una cesària “per gust”, i renuncia al “momentasso” del part vaginal. Com els qui busquen a la xarxa informació sobre parts acostumen a estar interessats en el tema, probablement la majoria dels qui m’esteu llegint sou dels que es posen les mans al cap pel tema.
Però, estimats lectors i estimades lectores, per a gustos els colors. Per què ens poden demanar una cesària? Sovint per por al dolor del part, a les contraccions, a allò que desconeixem. O per por a patir lesions al sòl pelvià. I de vegades té relació amb alguna experiència traumàtica propera relacionada amb parts vaginals. Alhora, en alguns indrets geogràfics està “mal vist” tenir un part vaginal. I algunes dones necessiten tenir-ho tot controlat, no suporten la incertesa i volen venir el dia X a l’hospital pintades, sense cap dolor i amb la maleta llesta. El primer que hem de fer és conèixer els motius d’aquest desig.
La Medicina es basa en una sèrie de principis, i un d’ells és el d’Autonomia del pacient. El pacient té dret a decidir sobre la seva salut. D’altra banda, tenim el principi de la Beneficència, en què el metge pren decisions per a fer el bé per al seu pacient, decidint per ell. Semblen contradictoris oi? En Obstetrícia cada vegada es decideixen més coses, cosa que no em sembla pas malament eh? Vols analgèsia peridural? Vols donar el pit? Vols un part sense intervenció? En quina postura t’agradaria dur a terme l’expulsiu? És una especialitat de decisions conjuntes, de treball en conjunt metge-pacient-família.
Personalment no m’agrada que em demanin una cesària “a la carta”. Quan m’ho plantegen a la primera visita d’embaràs, el meu primer pensament és que tinc vuit mesos per a convèncer aquella dona que no és una bona idea. Si és per por al part, acostumem a girar la truita amb relativa facilitat. I de vegades el motiu és tan contundent que acceptem. Un exemple: “doctora, a la meva germana se li va morir un fill durant el part”. Jo he de fer passar aquella dona per un treball de part? Aquí assumiria els riscos de la intervenció per al benestar emocional de la mare. Hem d’individualitzar els casos.
Els ginecòlegs ens podem mostrar objectors a la cesària programada, però alhora tenim l’obligació d’adreçar la dona a algú altre per a que li faci. Per tant, li faran igual, encara que no balli el waka-waka. Potser és més pràctic establir una relació metge-pacient de confiança, i si en el transcurs de l’embaràs no aconseguim convèncer la dona per a intentar un part vaginal vol dir que ho té tan clar que un part vaginal seria traumàtic per a ella. Per sort m’hi trobo poc sovint.
Deixo de banda el discurs de “les cesàries salven vides”. Això tots ho sabem. Si cal, es fa una cesària. Quan era resident em van deixar gravada una frase al cervell: “nunca te arrepentirás de hacer una cesárea más”. Si dubtes, si és qüestió de segons, cesària… que després ve el jutge a decidir si ho has fet bé. Però avui parlàvem de cesàries a la carta.
Ara em diuen que ha guanyat el Barça… i que ha marcat el Piqué.
