Aviat farà cinc anys que vaig publicar la primera entrada en aquest blog, concretament el 22 de febrer de 2011, un mes i un dia abans de tenir el meu fill petit. En aquella entrada, que portava per títol “El perquè de tot plegat”, em presentava: “Em dic Laura, tinc 30 anys i sóc metgessa especialista en Obstetrícia i Ginecologia” (qui els enganxés els 30!).
La meva idea era escriure un llibre, però volia dir moltes coses i no em veia seguint un índex. Jo volia escriure i volia fer-ho ja! La meva amiga Irene em va dir “i per què no et fas un bloc? Li podries dir Diari d’una mare ginecòloga“. Al meu home li va semblar una gran idea també, així que em vaig animar a començar a omplir les pàgines d’aquest petit espai virtual… sempre dient que això seria un llibre algun dia.
Quan va néixer el nen, unes amigues molt especials que anomeno sovint, la meva tribu, em va fer un regal que em va fer moltíssima il·lusió: el meu llibre, maquetat i enquadernat, fet amb tot l’amor del món… però amb les pàgines en blanc. Una empenteta que ha estat allà al prestatge durant tot aquest temps recordant-me que anava sent hora de fer realitat aquesta idea.
Al larg d’aquests cinc anys anat escrivint per aquí, amb més o menys regularitat segons l’època, la inspiració i els pics de feina. He creat 88 entrades (aquesta d’avui és la que fa 89), i he tingut més de 240.000 visites. He parlat sobre embaràs i part, tant normal com patològic, i també sobre postpart i lactància, maternitat, nous projectes i el que em venia de gust compartir. A més a més he creat Mater Training al costat de companyes i amigues, he fet de mare, de ginecòloga, de dona, d’amiga, de filla i de germana. Sabeu què em toca fer ara oi? Doncs sí, posar fil a l’agulla i donar forma al meu llibre adaptant els continguts d’aquest bloc i afegint-ne de nous.
Com ho faré? No descarto res: editorial, autoedició, crowdfunding, format paper, format electrònic… de moment vaig escrivint quan estic inspirada, i quan no ho estic vaig investigant sobre com treure el llibre a la llum. Tinc moltíssim material, esborranys, idees… El primer capítol, que tracta sobre l’etapa preconcepcional, ja està en mans d’una amiga lingüista que em farà un repàs ortogràfic i d’estil… sóc força freaky de l’ortografia i la gramàtica (oi Sandra i Sònia?), però segur que alguna cosa se m’escapa. No vull escriure el clàssic llibre que explica que a la setmana 8 l’embrió té manetes i peuets, i que a partir de tal mes o tal altre es comencen a notar moviments fetals. D’aquests ja n’hi ha. La meva idea és explicar l’embaràs, part i postpart de manera pràctica, traduïnt els meus coneixements mèdics i explicant el perquè de les coses amb un idioma planer i entenedor, de tu a tu, amb l’ajuda de l’experiència que em dóna el fet de ser mare i haver experimentat múltiples sensacions i emocions en primera persona. Perquè jo, gràcies als meus fills, he après un munt de coses que no surten als tractats d’Obstetrícia.
Quan sortirà a la llum? Sóc incapaç de posar una data ara mateix. Aniré fent, sense pausa, però sense pressa, sense forçar-me… si m’obligo a escriure em surten uns xurros impressionants, necessito estar inspirada. Tampoc tinc títol, “Diari d’una mare ginecòloga” és el meu bloc, per al llibre vull quelcom diferent.
El que sí que m’agradaria és il·lustrar el meu llibre amb imatges reals. En tinc dels meus embarassos, i dels de les meves amigues. Però si algú em vol cedir alguna imatge que cregui que és especial, que transmet emocions, i que vulgui compartir, jo estaré encantada. Per evitar problemes legals necessitaria que m’especifiquéssiu el vostre nom, DNI, que la imatge és de propietat vostra i que me la cediu per a la seva publicació. I també el fet de si voleu que especifiqui el vostre nom al peu de la imatge (“imatge cedida per…”) o voleu conservar l’anonimat, i si us agradaria afegir alguna paraula o frase. Trobareu el meu correu electrònic a la barra lateral dreta d’aquest bloc, sota la meva foto. Gràcies per avançat!
Bé, som-hi, mans a l’obra… i prometo no abandonar aquest bloc, una cosa no treu l’altra! Perquè el que està clar és que tot això és possible gràcies a que cada dia hi ha gent que llegeix el que escric.